Cafemn ILLA DE RODES 2018-2019: 4 DIES DE NEU A TAVASCAN

Tavascan del 29 de gener al 1 de febrer.

Dia 1

Comencem el dia a les 5 de la matinada, al pàrquing de l'institut tothom te cara d'adormit, carreguem i pujam al autobus, parlem entre nosaltres amb nervis i en arrancar casi tothom estava dormint, jo estava molt cansat perque no vaig poder dormir aixi que ho vaig fer durant tot el trajecte fins Ponts, el poble on vam parar a esmorzar i perque el conductor descanses. Allí ja era un altre panorama, un poble amb molt poques persones caminant al carrer, encara que es veritat que eren les 7 del mati. Vam entrar a un bar els alumnes del grup B on vam jugar al billar i al futbolí mentre preníem alguna cosa calenta.

En arrancar ja no podia dormir perquè sabia que la pròxima parada era Tavascan. Aviat vaig poder començar a apreciar aquelles muntanyes que estaven tenyides de blanc i la il·lusió va augmentar. Molts dels alumnes del CAFEMN mai o molt poques vegades havien vist neu incloent-me a mi, tan aviat com vam arribar amb el bus gran vam baixar i vam portar les maletes a una sala on ens van rebre els monitors i ens van explicar les activitats que faríem al poble de Tavascan ja que va haver-hi una allau a la carretera i no podíem pujar al refugi. A mi em va tocar fer un taller d'autodetenció amb piolet amb Ferran Latorre. En acabar vam poder pujar les maletes a un microbús que ens portaria finalment al refugi.

Quan ja érem allà vaig sortir a contemplar el paisatge i adonar-me de la sort que tenia a l'estar amb els meus amics en un lloc completament nevat i rodejat de muntanya, realment és una sensació incomparable. Després de dinar vam fer 3 tallers; autodetenció (ara en un pendent molt més llarga) un altre per saber fer un forat de fortuna (per poder sobreviure en condicions extremes) i finalment aprendre a utilitzar un aparell (DVA) per trobar persones després d'una allau.

Quan vam finalitzar començava a estar nerviós i el motiu era el minut de glòria que havíem de fer a la nit. Vam fer una fitxa d'autovaloració i vam parar taula per sopar. No tenia gana, sentia molta inquietud al pensar que havia de parlar davant de tots els meus companys i professors sobre realment el que volgués, una feina que sembla fàcil però no ho és tant.

Després de sopar i recollir tots els plats i coberts començàvem. Es notava que tothom tenia nervis però cap va fallar, al meu torn, que vaig ser l'últim, per sort o per desgràcia vaig fer el que seria els meus 47 segons de glòria a Tavascan. Ja sense cap pressió sobre se'm tancaven les parpelles i necessitava descansar, vam pujar als llits i vam dormir fins al dia següent.

Ualeed Aouarfat

Cafem B

Dia 2

Dimecres. Avui començem les activiats al voltant del refugi de Tavascan, dividint-nos en dos grups.

Un dels grups comença fent l'excursió amb raquetes de neu i l'altre fent l'activitat d'esquí de fons. En el meu cas, faig esquí de fons i puc començar diguent que estic contentísim per la manera
en que la nostra monitora ens guiava l'activitat i, pel que em diu l'altre grup d'esquí, també estàn
contents.

Per altre banda vulll explicar que això ha comportat què els dos petits grups d'esquí hem tingut
facilitat per aprendre les tècniques que ens van enseñar com la "cuña" que servia per frenar. També he de dir que ens ho hem passat molt bé i durant les nostres caigudes, al contrari d'estar de braços creuats,

ens hem fartat a riure, la qual cosa ens beneficiava per a segui en davant amb fortalesa.
Deixant de banda les activitats de neu, cal dir que hem menjat molt bé i no hi ha hagut queixa de rès en aquest aspecte. Com a última cosa, en opinió subjectiva, m'han agradat les dinàmiques de la nit que han organitzat els professors, han estat entretingudes.