divendres, 5 d’octubre del 2018

Conducció a Peu. Preparació travessa Garrotxa 3 dies

Dimarts 2 d'octubre.


Primerament, després d'aixecar-me a les 6:00 AM era el dia en què fèiem la preparació amb la motxilla gran i amb més pes del que hem carregat fins al moment.
Vaig haver de repasar la llista de coses que haviem de portar més de 4 vegades però finalment amb dificultat vaig aconseguir col·locar-ho tot de manera que entrés dins de la moxila.



Després d'una llarga explicació teòrica vam començar a parlar sobre de les coses que hauríem de portar i com col·locar-les en la motxilla de 80 L per a la nostra primera excursió a la Garrotxa. Teníem moltes preguntes a fer i dubtes que solucionar ja que era algu totalment nou, no sabíem que podíem portar per menjar 3 dies, ni com anàvem a realitzar les nostres necessitats.
 Després de la següent explicació prosseguim a pesar les nostres motxilles i comprovar que estigués entre 12-15 Kg i els que no hi arribaven l’havien d'emplenar aquest pes amb bidons d'aigua.

Una vegada col·locada la motxilla en les nostres esquenes començem saber el que ens esperava. En el principi la ruta era tranquil·la i plana, però els 15 Kg en l'esquena ho feia un nivell més de dificultat i la tramuntana tampoc ens ajudava però sabíem que havíem de preparar-nos per la Garrotxa ja que serien 3 dies seguits.



A continuació la ruta va deixar de ser plana i va començar el desnivell que ens va esgotar a tots des del minut 1, pero ningú va parar.  Al arribar al Mas De L’Alzeda tots ja estavem molt cansats i vam aprofitar molt per hidratarnos amb calma i al minut després van aparèixer els últims que quedaven per arribar i vam continuar ascendint.


Al arribar al Pla D’en Causa la gran majoria voliem descansar mínim mitja hora i no havíem acabat, però els 15 minuts que vam poder descansar amb aquelles impressionants vistes van ser magnifiques.
I sense esperes ens faltava l’ultim tram per arribar al Pic de l’Aliga, allá vam tenir una bona notícia que podiem buidar l’aigua que portavem de més, això ens va treure un pes important.

Al realitzar la baixada el pes era inferior i ja no teniem que pujar res més però resultava molt satisfactori baixar, vam poder apreciar les vistes i treure de dins nostre la força per acabar.



Al final tots encara que sembli estrany estavem cansats pero contents, era una sensació molt agradable pero això si, teniem més ganes d’anar al sofà que pujar una altre muntanya.

Vini Santos
Cafemn A






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada