Primerament, després d'aixecar-me a les 6:00 AM era el dia en
què fèiem la preparació amb la motxilla gran i amb més pes del que hem carregat
fins al moment.
Vaig haver de repasar la llista de coses que haviem de portar
més de 4 vegades però finalment amb dificultat vaig aconseguir col·locar-ho tot
de manera que entrés dins de la moxila.
Després d'una llarga explicació teòrica vam començar a parlar
sobre de les coses que hauríem de portar i com col·locar-les en la motxilla de
80 L per a la nostra primera excursió a la Garrotxa. Teníem moltes preguntes a
fer i dubtes que solucionar ja que era algu totalment nou, no sabíem que podíem
portar per menjar 3 dies, ni com anàvem a realitzar les nostres necessitats.
Després de la següent
explicació prosseguim a pesar les nostres motxilles i comprovar que estigués
entre 12-15 Kg i els que no hi arribaven l’havien d'emplenar aquest pes amb
bidons d'aigua.
Una vegada col·locada la motxilla en les nostres esquenes
començem saber el que ens esperava. En el principi la ruta era tranquil·la i
plana, però els 15 Kg en l'esquena ho feia un nivell més de dificultat i la
tramuntana tampoc ens ajudava però sabíem que havíem de preparar-nos per la
Garrotxa ja que serien 3 dies seguits.
A
continuació la ruta va deixar de ser plana i va començar el desnivell que ens
va esgotar a tots des del minut 1, pero ningú va parar. Al arribar al Mas De L’Alzeda tots ja estavem
molt cansats i vam aprofitar molt per hidratarnos amb calma i al minut després
van aparèixer els últims que quedaven per arribar i vam continuar ascendint.
Al
arribar al Pla D’en Causa la gran majoria voliem descansar mínim mitja hora i
no havíem acabat, però els 15 minuts que vam poder descansar amb aquelles
impressionants vistes van ser magnifiques.
I
sense esperes ens faltava l’ultim tram per arribar al Pic de l’Aliga, allá vam
tenir una bona notícia que podiem buidar l’aigua que portavem de més, això ens
va treure un pes important.
Al
realitzar la baixada el pes era inferior i ja no teniem que pujar res més però
resultava molt satisfactori baixar, vam poder apreciar les vistes i treure de
dins nostre la força per acabar.
Al
final tots encara que sembli estrany estavem cansats pero contents, era una
sensació molt agradable pero això si, teniem més ganes d’anar al sofà que pujar
una altre muntanya.
Vini Santos
Cafemn A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada