dilluns, 10 de desembre de 2018

A peu a la Mare de Déu del Mon

Dimarts 3 de desembre


El dimarts 3 de desembre a l’assignatura de conducció a peu vam pujar a la
Mare De Déu Del Mon, a 1.124 metres d’alçada.


Varem sortir de l’institut a les 8:15 i vam arribar al monestir de Beuda mes o
menys a les 10. Tan sols arribar vam fer una cursa d’orientació per parelles que
va estar molt xula d’ 1 hora. Quan vam acabar la cursa varem fer dos grups i
vam sortir cada grup per un itinerari diferent d'ascens.


Un cop vam sortir de Beuda vam començar la ruta amb tres de nosaltres que
tenien que guiarnos i que després haviem de cambiar de persona.
Anàvem fent paradetes fins arribar a un lloc on hi havia com unes ruines,
Sant Llorenç de Sous,  i vam aprofitar a esmorzar i descansar una mica.



Una vegada vam acabar d’esmorzar vam continuar amb la ruta fins arribar al cim on hi
ha el monument a Jacint Verdaguer i unes vistes de 360º:
 s’hi podia veure Roses, Figueres, L’Escala entre d’altres i vam aprofitar per menjar,
fer-nos fotos o descansar.


Ja quant el profes ens van dir que havíem de marxar vam recollir i ens vam preparar
per tornar. Abans ens van poder ensenyar visualment la majoria de recorreguts
que farem a la ruta de 3 dies en btt i al crèdit de síntesi fins al Canigó. Uffff...
A la tornada tots estavem cansats pero anavem baixant per l'itinerari diferent al de
la pujada fins arribar al bus.
Vam arribar a casa cansats però ens ho vam passar molt bé.

Oscar Somoza.
Cafemn A  

divendres, 16 de novembre de 2018

A peu al Puigsacalm

Dimarts 13 de novembre


Com cada dimarts tocava conducció a peu i vam anar al puig sacalm què és una muntanya de 1514 metres d'altitud que es troba al municipi de la Vall de Bas, a la comarca de la Garrotxa, al punt més alt de la serralada Transversal.
vam quedar a les 8:00 del mati a l'institut com sempre, vam pujar tots al bus i vam passar a buscar els de figueres, van pujar i vam anar directes cap a Joanetes que es on ens va deixar el bus tot seguit en Vilella i l’Anna ens van repartir un mapa i una brúixola per cada dos, perque durant el camí tindriem que anar fent de guies després ens vam repartir en dos grups, un pujava per un mes dificil i l’altre per un de una mica més fàcil.
Vam esperar a que l’Anna ens acabés de donar algunes instruccions i digues qui començava a guiar, vam començar a caminar cap a dalt del puig fins que vam parar a esmorzar uns 10 minuts perquè no habiem esmorzat res i per reposar una mica.

Després de els 10 minuts de menjar i descansar vam continuar pujant.


El desnivell cada vegada era més gran, fins que vam arribar a un tros que teniem que grimpar.
Ens vam posar el casco de bici per si queia alguna pedra i no ens fesim mal. Ens vam ficar en fila de 1 i vam començar a grimpar per la famosa canal dels "ganxos".
Vam seguir grimpant fins que vam arribar a un coll i ens vam ajuntar els dos grups vam beure algo d’aigua algo de menjar, ens vam treure el casco perquè ja no el necessitaríem més i vam continuant caminant.
Cada vegada el terra relliscava mes per humitat i les fulles mullades, més d’un va relliscar i per sort ningú es va fer mal.




Aquí vam anar a pujar el puig dels llops, quan pujavem no es veia res als costats era flipant semblava que anàvem al cel, després de pujar vam anar al nostre destí el Puig sacalm.
I per fí vam arribar a la meta el puig sacalm. Vam dinar ,després vam baixar xino xano i vam arribar al coll de Bracons sobre les 16:00 vam trucar a el bus perquè ens vingues a buscar, el vam agafar sobre les 16:15  i vam arribar a roses sobre les 17:50.

Àlex Garcia

Cafemn A

dilluns, 5 de novembre de 2018

Castanyada

Com cada curs, realitzem l'activitat de la castanyada que consisteix wn que els alumnes del Cafemn guien a peu als alumnes de 1er i 2on ESo del nostre institut en un recorregut que puja al Pic de l'Àliga i baixa a la bassa d'en Coll on mengem les castanyes.

Dimarts 30 d'octubre


Vam començar el dia amb una breu introducció del que fariem, els professors ens van posar en situació de com aniria el dia i de quins eren els nostres grups. Un cop vam acabar amb això, vam revisar que teniem tot el material i vam anar a buscar els nostres grups, al principi vam tenir poc temps per fer les presentacions i un petit escalfament i de seguida vam marxar a la muntanya amb deu nens de 1r i 2n de la ESO per cada dos/tres alumnes del CAFEMN.
El guiatge fins el Pic de l'Àguila va ser molt bo, el meu grup no va tenir problemes per pujar-hi i vam arribar-hi amb facilitat. La relació amb els nens era molt bona, nosaltres reiem amb ells i ells amb nosaltres. Un cop vam arribar a la Bassa d'en Coll vam fer uns jocs x entretenir als nens, vam jugar al mocador, a matar conills, a futbol, etc. 


Després vam anar a buscar la nostre caixa amb les castanyes i ens vam sentar a menjar-les, vam fer una foto de tots els grups junts i vam tornar a l'institut, ara els nens ja estaven mes cansats i preguntaven més que quan faltava, parlant amb ells vam acaonsegui que es passes més ràpid el temps i finalment vam arribar a l'institut.


Personalment trobo que aqesta activitat és molt bona tant per als alumnes de ESO com per a nosaltres, els alumnes del CAFEMN, ja que ens ajuda a familiaritzar-nos amb el món del guiatge i a tractar amb nens més petits, i també per els alumnes de ESO perquè és una activitat diferent a les q fan cada dia i tambe és una manera d'estar més en contacte amb la natura, en resum, va ser un molt bon dia.

Dídac Martos Hernandez
Cafemn B

divendres, 26 d’octubre de 2018

Travessa a peu 3 dies a l'Alta Garrotxa

Dimarts 23 octubre. Dia 1.

Jo personalment tenia molts nervis a l'autobus, pero quan vam arribar al punt d’inici de la ruta els nervis van anar augmentant encara més.


Al baixar del bus tenia molta fred, pero vam carregar les motxilles a l'esquena i vam començar a caminar, als 20 minuts de sortir vam fer la primera parada a Sadernes, i poc després vam deixar las motxilles i ens vam dirigir a la cova del bisbe, una part del grup va arribar a la cova sense cap tipus de problema però els altres ens vam perdre, ja que es va formar un tall al mig del grup, i per desgràcia no vam poder visitar la cova.
Quan vam baixar de la cova vam tornar a carregar les motxilles i ens vam dirigir a l’ermita de Sant Aniol, però abans vam fer 4 grups i dins dels 4 grups ens vam dividir en parelles per anar guiant durant la ruta. Vam atravesar les gorgues del riu, precioses.
Abans d'arribar a Sant Aniol em va donar un baixon emocional molt gran i al arribar a Sant Aniol em vaig començar a ofegar i a trobar molt malament. El grup menys unes poques persones van pujar al Salt del Brull, on alguns es van banyar al riu. Quan van arribar vam agafar aigua del propi riu, la vam potabilitzar i van tornar a sortir.
 Durant el trajecte jo estava molt dèbil tant animicament com físicament i nomes feia que queixarme i volia parar de caminar tota l'estona (des d'aquí vull donar gràcies a tots els profes per aguantarme durant la travessa) i vaig parar al final. Em vaig treure roba i vaig continuar pujant, quan els companys mes ràpids van arribar al coll de Talaixà on vam muntar el campament, no van dubtar ni un  segon en baixar a ajudar als que ens costava més. Sense cap tipus de dubte els companys son de 10 i ens hem unit molt en aquesta travessa les dues classes. 
Quan ja tots vam arribar al coll de Talaixà vam montar les tendes de campanya i, posteriorment ens van ensenyar com utilitzar correctament els fogonets per cuinar, un cop explicat, vam sopar i posteriorment vam fer el tencament de la ruta i ens vam anar a dormir.

Iker Contreras
Cafemn B




Dijous 25 octubre. Dia 3.


A la nit no vam dormir gens bé, feia moltissima fred i el terra estava tot mollat. Ens vam despertar
sobre les 7, i vam començar a esmorzar, fer les motxilles i a plegar les tendes.



A les 8:45 aproximadament vam sortir del campament fins a un lloc on ens esperava la furgoneta
d'assistència per deixar els fogonets, les tendes de campanya i la brossa, quan vam arribar
en Ruben ens diu que hem de creuar un riu que ens arriba fins als genolls, primer ningú s’ho creia
pero després quan vam començar a escoltar el soroll del riu i a veure’l ja ens ho vam creure.
Amb tota la fred que feia alguns van atravesarlo mollant-se fins els genolls però altres el van
travessar saltant per pedres i troncs. L’aigua estava congelada.


Després de creuar el riu, secar-nos i tot això vam començar a caminar. Vam fer 4 grups, i una parella
de cada grup anava guiant a tot el grup per un temps definit. Vam començar a caminar per el lloc amb
més punxes als arbres que havia vist mai, cada pas que feies, et punxaves. Després de tot aquest
camí vam fer una petita parada a una mena de casa, el primer lloc amb una mica de cobertura,
on ja vam poder-nos posar en contacte amb la familia. Ermita de Salarsa.



Vam estar relativament poc temps parats, vam agafar les motxilles i vam començar a anar cap al lloc
on dinaríem, ja van començar les pujades, després de tot aquest camí vam arribar a l'ermita de
Santa Maria. Allá vam poder omplir les ampolles d’aigua, dinar tranquil·lament, i mentalitzar-nos
de que ja ens quedava poc, però ens quedava lo més dur.



Al finalitzar el dinar, vam fer grups, i vam començar una pujada que jo la veia infinita, una pujada
molt dura, però finalment vam arribar a dalt. Per el camí vaig sentir algo de una finca amb toros
de Lidia, però jo no li vaig donar molta importància, després de un temps li vaig preguntar a l’Anna
i em va dir que passaríem per l’única finca de Catalunya amb toros de Lidia. Vam arribar a la finca,
amb molta por, però ja vam veure que el senyor de la finca ja ho tenia molt controlat i els apartava
del camí amb un 4X4.


Al sortir de la finca només ens quedava la última pujada i desprès la baixada cap al bus. Amb molt
d’esforç vam arribar al Coll de Bolós.


Allà només quedava la baixada cap al bus.




I finalment, vam arribar a l’autobús, tots junts. Gràcies a tots els companys per aquesta
experiència i als professors que es van acompanyar.



Chabier Ariño, CAFEMN B




dimarts, 16 d’octubre de 2018

Iniciació al Socorrisme aqüàtic


dilluns 15 d’octubre


Aquest dilluns vam anar a la piscina municipal de Roses com cada dilluns a fer pràctiques de socorrisme aqüàtic, ens van donar la clau del vestidor de nois y el de noies. Vam anar a posar-nos el banyador, les xancletes, el gorro i les ulleres, per anar a les dutxes per on passem abans d’entrar a la piscina, com sempre.

Per començar vam fer uns estiraments per prevenir rampes o qualsevol altre imprevist. Començàvem per estirar braços fins arribar a les cames. Desprès ens vam posar en tres fileres per fer un escalfament, que consistia en fer piscines fins que en Juan i en Javi (els professors) creuessin convenient parar.
Primer fèiem la tècnica de nadar fent crol i fèiem unes quantes piscines, desprès seguíem fent esquena i seguidament braça o com nosaltres volguéssim, suposo que perquè ens veien molt cansats.
Ens van donar suros per perfeccionar el moviment de cames, que consistia en aguantar el suro mentre que manteníem el cos recte i anàvem movent les cames amunt i avall sense perdre el ritme i així unes quantes piscines.

Desprès en Juan i en Javi van dir que volien dividir la classe en dos grups, el que ja sabia fer anar be les cames en la tècnica de braça, que aquests eren els que es quedaven amb el Javi i als que els hi costava més i no ho sabien fer be del tot anàvem amb en Juan a la piscina petita i ell ens aconsellava com posar les cames i ens mirava un per un per veure com ho feiem.
Finalment vam practicar les tècniques de salvament que hem après aquestes setmanes.
Per mi va ser un dia dur i intens, però vaig millorar la tècnica i vaig aprendre encara més de com socórrer a una persona dins de l’aigua i tinc moltes ganes de que hi tornem la setmana que ve.

Alba Rodríguez
Cafemn B

dijous, 11 d’octubre de 2018

Una classe d'hípica.

Dimecres 10 d'octubre

Eren les 6:30 del matí, era un dia plujós, com cada dimecres tocava anar al hipica aiguamolls a Palau.En arribar encara era aviat i ens aviem d'esperar uns 20 minuts per començar les classes, com ens sobraba temps,ens vam anar a preparar i vam començar les classes.
 

Primerament a un grup de la classe tocar-li ensellar el cavall, primer treure-li el fang que tenia el cavall i el pentinar,despres vam natejar els cascos dels cavalls i vam montar-li la sella, els cavalls ja estaven apunt perquè els companys que els tocava muntar sortisin a la pista.


Després d'ensellar el cavall vam anar a la classe i vam fer teòrica, vam aprendre els aires dels cavalls: pas, trot i galop. Vam veure un vídeo de cadascun dels aires del cavall de competició.


Després de la classe de teoria tocava esmorzar una mitja hora i començava l'hora de muntar. Vam anar a agafar cadascun el cavall que ens van assignar, quan vam agafar el cavall vam donar voltes a la plaça amb el cavall fins que tot el grup estigues preparat amb el seu cavall i anar a pista. A l'arribar a la pista vam donar unes voltes amb el cavall i no vam estari molta estona ja que als 20 minuts de començar la classe, va començar a ploure fort i vam anar cap a les cuadres a natejar els cascos dels cavalls.

Quan vam acabar la monta vam anar a netejar cuadres al començament estaven brutes ja que el cavalls havien passat la nit dins.


Pero vam natejar-les i vam treure la brutícis a la cuadra.

Despres de fer aquest proces vam emplenar les carretilles de palla i vam posar el menjar als cavalls.

Per ultim com era un dia plujos vam haver de posar els cavalls del camp a les cuadres, vam posar 3 o 4 cavalls cada company i quan vam ficar-los a les cuadres vam acabar la classes.
 
Va ser un dia dur pero molt divertit!!!

Victor Clemente
Cafemn A

Escalada en rocòdrom

Dijous 11 d'octubre


Avui a l'assignatura de conducció a peu ens ha tocat anar al rocòdrom del pavelló de Roses. Els professors l'Anna i en Xavi ens han ensenyat nocions bàsiques per saber com escalar i ens han fet una demostració, des de fora semblava fàcil però un cop 
ens hi hem posat no ho ha sigut tant.


Ens han dividit en dos grups perquè no podíem fer-ho tots a la vegada. Mentre un grup escalava, l'altre jugava a futbol o a basquet.



Al grup que li tocava escalar ha fet parelles, mentre un escalava l'altre company s'encarregava d'aguantar la corda per seguretat. Hi havia companys més àgils que altres però quasi tots hem arribat al cim amb més o menys dificultat. En el rocòdrom també hi havia diferents nivells de dificultat i pocs han sigut els que han pogut arribar a dalt del més difícil. A mesura que anàvem escalant els braços flaquejaven i havíem de treure forces per seguir, un cop ho aconsegueixes la sensació és molt gratificant. Els companys són molt macos on tots ens donem suport i ajut sempre que podem. Ha sigut una classe molt divertida i innovadora per a molts.


La meva opinió sobre la classe d'avui és que aquest 
esport mai l'havia practicat i ja estic esperant amb moltes ganes a la següent que serà a la muntanya.

Sandra Quintos
Cafemn B