dimecres, 6 de febrer de 2019

Guiatge BTT als alumnes de 2on ESO

dimarts 5 de febrer


Aquest dimarts els alumnes de la classe B del Cafemn han tingut l'oportunitat de guiar una ruta de BTT pels voltants de Roses a uns 70 alumnes de 2on d'ESO del nostre institut.
Una activitat molt engrescant pels de la ESO i de molt interés pels nostres futurs guies que es van posant a prova amb clientela cada cop més significativa.

diumenge, 3 de febrer de 2019

4 DIES DE NEU A TAVASCAN


Tavascan del 29 de gener al 1 de febrer.

Dia 1


Comencem el dia a les 5 de la matinada, al pàrquing de l'institut tothom te cara d'adormit, carreguem i pujam al autobus, parlem entre nosaltres amb nervis i en arrancar casi tothom estava dormint, jo estava molt cansat perque no vaig poder dormir aixi que ho vaig fer durant tot el trajecte fins Ponts, el poble on vam parar a esmorzar i perque el conductor descanses. Allí ja era un altre panorama, un poble amb molt poques persones caminant al carrer, encara que es veritat que eren les 7 del mati. Vam entrar a un bar els alumnes del grup B on vam jugar al billar i al futbolí mentre preníem alguna cosa calenta. 




En arrancar ja no podia dormir perquè sabia que la pròxima parada era Tavascan. Aviat vaig poder començar a apreciar aquelles muntanyes que estaven tenyides de blanc i la il·lusió va augmentar. Molts dels alumnes del CAFEMN mai o molt poques vegades havien vist neu incloent-me a mi, tan aviat com vam arribar amb el bus gran vam baixar i vam portar les maletes a una sala on ens van rebre els monitors i ens van explicar les activitats que faríem al poble de Tavascan ja que va haver-hi una allau a la carretera i no podíem pujar al refugi. A mi em va tocar fer un taller d'autodetenció amb piolet amb Ferran Latorre. En acabar vam poder pujar les maletes a un microbús que ens portaria finalment al refugi. 


Quan ja érem allà vaig sortir a contemplar el paisatge i adonar-me de la sort que tenia a l'estar amb els meus amics en un lloc completament nevat i rodejat de muntanya, realment és una sensació incomparable. Després de dinar vam fer 3 tallers; autodetenció (ara en un pendent molt més llarga) un altre per saber fer un forat de fortuna (per poder sobreviure en condicions extremes) i finalment aprendre a utilitzar un aparell (DVA) per trobar persones després d'una allau. 


Quan vam finalitzar començava a estar nerviós i el motiu era el minut de glòria que havíem de fer a la nit. Vam fer una fitxa d'autovaloració i vam parar taula per sopar. No tenia gana, sentia molta inquietud al pensar que havia de parlar davant de tots els meus companys i professors sobre realment el que volgués, una feina que sembla fàcil però no ho és tant. 



Després de sopar i recollir tots els plats i coberts començàvem. Es notava que tothom tenia nervis però cap va fallar, al meu torn, que vaig ser l'últim, per sort o per desgràcia vaig fer el que seria els meus 47 segons de glòria a Tavascan. Ja sense cap pressió sobre se'm tancaven les parpelles i necessitava descansar, vam pujar als llits i vam dormir fins al dia següent.


Ualeed Aouarfat
Cafem B

Dia 2



Dimecres. Avui començem les activiats al voltant del refugi de Tavascan, dividint-nos en dos grups.

Un dels grups comença fent l'excursió amb raquetes de neu i l'altre fent l'activitat d'esquí de fons. En el meu cas, faig esquí de fons i puc començar diguent que estic contentísim per la manera
en que la nostra monitora ens guiava l'activitat i, pel que em diu l'altre grup d'esquí, també estàn
contents. 


Per altre banda vulll explicar que això ha comportat què els dos petits grups d'esquí hem tingut
facilitat per aprendre les tècniques que ens van enseñar com la "cuña" que servia per frenar. També he de dir que ens ho hem passat molt bé i durant les nostres caigudes, al contrari d'estar de braços creuats,


ens hem fartat a riure, la qual cosa ens beneficiava per a segui en davant amb fortalesa.
Deixant de banda les activitats de neu, cal dir que hem menjat molt bé i no hi ha hagut queixa de rès en aquest aspecte. Com a última cosa, en opinió subjectiva, m'han agradat les dinàmiques de la nit que han organitzat els professors, han estat entretingudes.





En general ha sigu un día plè d'alegries, bons moments i treball constant de grup.

Toni Flores
Cafemn A

Dia 3

Dia 4
















dissabte, 26 de gener de 2019

Escalada i orientació al Montgrí

Dijous 17 de gener

Dijous 17 de Gener, els alumnes de CAFEMN dels Ins Illa de Rodes agafàvem un autobús a Ullà (serra del Montgrí) per portar a terme diferents activitats de conducció a peu i seguretat i supervivència.

En arribar al poble vam començar a ascendir amb el material que necessitàvem per escalar cap a una paret de roca en la que faríem escalada en top rope. Quan ja érem a la paret ens vam dividir en dos grups A i B, jo que soc del B em vaig quedar a fer escalada i quan em va tocar vaig pujar la paret de pedra assegurat pel meu company. Aquell va ser un moment en el que vaig conèixer una nova sensació; estar penjat a 15 metres d'altura i que la teva vida depengui literalment de una corda i de una persona que has conegut fa pocs mesos. Realment causa molta impressió i por la primera vegada però després la adrenalina que sents et fa voler  repetir. Al migdia vam fer el canvi amb el grup A i vam marxar amb els professors,creuant tarteres i passant per colls a l'espai on faríem la cursa d'orientació la qual no era la mes difícil que hem fet aquest any però sí que de lluny la mes bonica. L'espai de la cursa incloïa l'ermita de Santa Caterina, el Castell de Montgrí i vistes de tot el golf, desde Roses fins les Illes Medes, finalment vam baixar altre cop on ens estaria esperant el bus per concloure la jornada



Ualeed Aouarfat, CAFEMN B



diumenge, 6 de gener de 2019

BTT Especial Cap de Creus

Dimarts 18 de desembre




El termòmetre marca 3º i tot apunta a que les baixes temperatures es mantindran. Són les 08:00 del matí i de mica en mica tots anem arribant a l'institut, uns amb les motxilles plenes de llibres i d'altres amb la motxilla plena d'il·lusions i bicicleta en mà. Cada sortida que fem és una caixa de sorpreses, sabem cap a on anirem però mai sabem què ens trobarem. Si més no, una experiència més sens dubte. Ara toca fer un repàs de tot el material , que no falti res dins la nostra motxilla, conscients de que un error aquí abaix es magnifica allà dalt. Ja és hora de la presentació de la ruta, en Ruben i en Xavi ens esperen amb mapa en mà per explicar-nos el recorregut, amb les seves variants, desnivells, punts d'aigua, quilòmetres e intensitat del recorregut, i les fotografies que ens mostren no són més que el preàmbul d’allò que ens trobarem. Un cop feta la presentació agafem les bicicletes i cap a la pista per escalfar i a les 08:40 sortim per lliure fins a la platja de Roses. Fem dos grups en funció del tipus de pujada  i del ritme, més ràpid o més lent. No cal que patim, tenim un bon equip de professors que cuiden de nosaltres i que ens acompanyaran en tot moment així que.....A PEDALAR!!!!! Em passen moltes coses pel cap mentre pujo, "faltarà molt per arribar?", "carai amb la punyetera pujadeta!!!" , "si us plau, si us plau, que no es punxi la roda", "m'estic pixant", però és curiós que en cap moment penso que millor hauria estat quedar-me a casa. Per fi arribem al cim, i amb la mar com a teló de fons, ens mirem els uns als altres amb aquest somriure de complicitat  i satisfets de nosaltres. Indescriptible aquest moment, tant a nivell personal com paisatgístic. A nivell personal ...."ho he aconseguit!!!" i a nivell paisatgístic...."entenc perfectament que la majoria de nosaltres ens haguem deixat seduir per aquesta terra!!!". Continuem fins a Portlligat, baixem fins a la platja i allà seiem per dinar i descansar conscients de que només hem fet la meitat del recorregut i mentrestant observo al voltant i la meva vista es recrea amb la diversitat geològica d'aquest indret, admirat, estimat i plasmat en imatges i en paraules dels nostres artistes empordanesos. No és només la practica d'un esport, és respirar aire pur, és fer salut, és descobrir el nostre patrimoni natural i cultural ple de senyals de trànsit d'altres èpoques. La barreja de natura i esport té això, acostuma a crear dependència.




Jo, personalment, ja estic "enganxada" i em sento una privilegiada per poder gaudir de moments indescriptibles emocionalment com la baixada cap a la platja de Cadaqués pel mig d'aquell carrer estret i pintoresc amb cases blanques a banda i banda adornades amb buganvilles. Encara uns moments més per posar a punt les bicicletes, fer-nos fotos i divertir-nos abans d'agafar el camí de tornada. Comencem el descens, fàcil no és , així que em conformaré si arribem sans i estalvis.  I amb la vista clavada en el camí i les mans subjectant ben fort el  manillar perquè el desnivell i la tramuntana que bufa ho requereix, de mica en mica ens acostem a la fí d'aquesta "aventura" que, com es de preveure, serà una experiència més per recordar. Arribem a l'institut cansats, bruts, suats i morts de gana però com diria Charles Dickens, "El hombre nunca sabe de lo que es capaz hasta que lo intenta".

Sara Ferreira
Cafemn B

dilluns, 10 de desembre de 2018

A peu a la Mare de Déu del Mon

Dimarts 3 de desembre


El dimarts 3 de desembre a l’assignatura de conducció a peu vam pujar a la
Mare De Déu Del Mon, a 1.124 metres d’alçada.


Varem sortir de l’institut a les 8:15 i vam arribar al monestir de Beuda mes o
menys a les 10. Tan sols arribar vam fer una cursa d’orientació per parelles que
va estar molt xula d’ 1 hora. Quan vam acabar la cursa varem fer dos grups i
vam sortir cada grup per un itinerari diferent d'ascens.


Un cop vam sortir de Beuda vam començar la ruta amb tres de nosaltres que
tenien que guiarnos i que després haviem de cambiar de persona.
Anàvem fent paradetes fins arribar a un lloc on hi havia com unes ruines,
Sant Llorenç de Sous,  i vam aprofitar a esmorzar i descansar una mica.



Una vegada vam acabar d’esmorzar vam continuar amb la ruta fins arribar al cim on hi
ha el monument a Jacint Verdaguer i unes vistes de 360º:
 s’hi podia veure Roses, Figueres, L’Escala entre d’altres i vam aprofitar per menjar,
fer-nos fotos o descansar.


Ja quant el profes ens van dir que havíem de marxar vam recollir i ens vam preparar
per tornar. Abans ens van poder ensenyar visualment la majoria de recorreguts
que farem a la ruta de 3 dies en btt i al crèdit de síntesi fins al Canigó. Uffff...
A la tornada tots estavem cansats pero anavem baixant per l'itinerari diferent al de
la pujada fins arribar al bus.
Vam arribar a casa cansats però ens ho vam passar molt bé.

Oscar Somoza.
Cafemn A  

divendres, 16 de novembre de 2018

A peu al Puigsacalm

Dimarts 13 de novembre


Com cada dimarts tocava conducció a peu i vam anar al puig sacalm què és una muntanya de 1514 metres d'altitud que es troba al municipi de la Vall de Bas, a la comarca de la Garrotxa, al punt més alt de la serralada Transversal.
vam quedar a les 8:00 del mati a l'institut com sempre, vam pujar tots al bus i vam passar a buscar els de figueres, van pujar i vam anar directes cap a Joanetes que es on ens va deixar el bus tot seguit en Vilella i l’Anna ens van repartir un mapa i una brúixola per cada dos, perque durant el camí tindriem que anar fent de guies després ens vam repartir en dos grups, un pujava per un mes dificil i l’altre per un de una mica més fàcil.
Vam esperar a que l’Anna ens acabés de donar algunes instruccions i digues qui començava a guiar, vam començar a caminar cap a dalt del puig fins que vam parar a esmorzar uns 10 minuts perquè no habiem esmorzat res i per reposar una mica.

Després de els 10 minuts de menjar i descansar vam continuar pujant.


El desnivell cada vegada era més gran, fins que vam arribar a un tros que teniem que grimpar.
Ens vam posar el casco de bici per si queia alguna pedra i no ens fesim mal. Ens vam ficar en fila de 1 i vam començar a grimpar per la famosa canal dels "ganxos".
Vam seguir grimpant fins que vam arribar a un coll i ens vam ajuntar els dos grups vam beure algo d’aigua algo de menjar, ens vam treure el casco perquè ja no el necessitaríem més i vam continuant caminant.
Cada vegada el terra relliscava mes per humitat i les fulles mullades, més d’un va relliscar i per sort ningú es va fer mal.




Aquí vam anar a pujar el puig dels llops, quan pujavem no es veia res als costats era flipant semblava que anàvem al cel, després de pujar vam anar al nostre destí el Puig sacalm.
I per fí vam arribar a la meta el puig sacalm. Vam dinar ,després vam baixar xino xano i vam arribar al coll de Bracons sobre les 16:00 vam trucar a el bus perquè ens vingues a buscar, el vam agafar sobre les 16:15  i vam arribar a roses sobre les 17:50.

Àlex Garcia

Cafemn A

dilluns, 5 de novembre de 2018

Castanyada

Com cada curs, realitzem l'activitat de la castanyada que consisteix wn que els alumnes del Cafemn guien a peu als alumnes de 1er i 2on ESo del nostre institut en un recorregut que puja al Pic de l'Àliga i baixa a la bassa d'en Coll on mengem les castanyes.

Dimarts 30 d'octubre


Vam començar el dia amb una breu introducció del que fariem, els professors ens van posar en situació de com aniria el dia i de quins eren els nostres grups. Un cop vam acabar amb això, vam revisar que teniem tot el material i vam anar a buscar els nostres grups, al principi vam tenir poc temps per fer les presentacions i un petit escalfament i de seguida vam marxar a la muntanya amb deu nens de 1r i 2n de la ESO per cada dos/tres alumnes del CAFEMN.
El guiatge fins el Pic de l'Àguila va ser molt bo, el meu grup no va tenir problemes per pujar-hi i vam arribar-hi amb facilitat. La relació amb els nens era molt bona, nosaltres reiem amb ells i ells amb nosaltres. Un cop vam arribar a la Bassa d'en Coll vam fer uns jocs x entretenir als nens, vam jugar al mocador, a matar conills, a futbol, etc. 


Després vam anar a buscar la nostre caixa amb les castanyes i ens vam sentar a menjar-les, vam fer una foto de tots els grups junts i vam tornar a l'institut, ara els nens ja estaven mes cansats i preguntaven més que quan faltava, parlant amb ells vam acaonsegui que es passes més ràpid el temps i finalment vam arribar a l'institut.


Personalment trobo que aqesta activitat és molt bona tant per als alumnes de ESO com per a nosaltres, els alumnes del CAFEMN, ja que ens ajuda a familiaritzar-nos amb el món del guiatge i a tractar amb nens més petits, i també per els alumnes de ESO perquè és una activitat diferent a les q fan cada dia i tambe és una manera d'estar més en contacte amb la natura, en resum, va ser un molt bon dia.

Dídac Martos Hernandez
Cafemn B