dimecres, 5 de juny de 2019

PERIODE DE MATRÍCULA 2019-20

 CAFEMN CURS 2019-20


DEL 9 AL 15 DE JULIOL

DE FORMA PRESENCIAL, A L'INSTITUT ILLA DE RODES (ROSES)

divendres, 24 de maig de 2019

Crèdit de Síntesi Roses - El Canigó


Día 1 Roses - Refugi de la vinca

Eran las 8:00 del Matí i estabem a l’institut, però no era un día normal sinó que començava el show, començava posar amb pràctica tot el que haviem apres i havíem treballat, començava el día 1 del crèdit. Personalment estava nerviós perquè començava el principi del nostre final, el principi del crèdit i el final del cafemn, la veritat es que no em podía creure que ja s’estigues acabant el cafemn, perquè s’estaba acabant la millor experiencia de la meva vida.

Vam quedar a les 8:00 ben puntuals a l’institut ja amb el neoprè i els escarpins posats, ja que tenim que anar per feina i carregar tot el material a las dos furgos. Una que portava les bicis i les motxilles on portabem la roba de hípica i de bici i l’altre furgo que portava les motxilles grans. Els de logística d’aquell día els i tocava organitzar-ho tot i els altres teniem que estar al cas de les  indicacions que ens donaven.
vam sortir de l’institut a les 8:40 ja que havíem quedat al gen a les 9:00. Però un grup va sortir 5 minuts abans, ja que després de vela els i tocaba agafar les bicis i ràpidament anar cap a palau saverdera a la hipica ja que els i tocaba montar a cavall. vam arribar al Gen, estabem tots entusiasmats i nerviosos perquè ja començava la primera etapa del crèdit, vam fer grups i vam començar a muntar els velers, ens vam ficar les armilles i vam començar a anar a l’aigua, primer van sortir els que tenien que anar a la hípica perquè tenien que arribar abans. Ens vam començar a preocupar i a ficanse nerviosos perquè no feia gens de vent, però al cap d’una estona  va començar a pujar una mica el vent i vam poder disfrutar molt del trajecte. quan estabem anant cap a Empuriabrava vam començar a mirar el canigó i a dubtar de si arribaríem tots adalt o no.
vam arribar a empuriabrava, vam desmontar els velers, vam ficar els velers mirant proa al vent i després vam anar agafar les bicis,ens vam camviar, ens vam posar la roba de bicicleta, vam deixar els neoprens i els escarpins en bosses i els vam posar a la furgo. Els que els i tocava el primer guiatge en bicicleta van començar a organitzar a la gent i dirlis que s’afanyesin que teniem que marxar, quan estabem tots a punt, vam començar a pedalar direcció a Marzà que alla feiem el primer canvi, perquè vam anar alternant en bici i cavall fins a arribar al campament, distribuïts en 4 grups. a Marzà mentres feien el canvi, els altres vam anar menjant alguna cosa, quan ja van fer el canvi van començar els nous guies els del guiatge dos, que anàvem fins al pont de la muga. Vam pedalar fins al pont de la muga, de moment estaba rotllant tot bé.




Vam arribar a Pont de la muga i van fer el següent canvi, vam anar direcció peralada alla ja tocava l'últim canvi. Hem tocava agafar el cavall, vaig deixar la bici a la furgo i ràpidament em vaig posar la roba de hipica. Em vaig pujar al cavall i era la ultima vegada que anava a muntar a cavall amb el cafemn i amb els meus companys, quan estava muntant a cavall vaig començar a pensar amb lo ràpid que havia passat tot i las risas  que ens havíem fet junts, però bueno era el primer día i això acabava de començar… tot seguit  vam arribar a pont de molins  després de montar a cavall, els vam desensillar i els vam guardar a el remolc. Ens vam cambiar de roba, vam agafar bicicletes i tots junts vam anar cap a el refugi de la vinca.

un cop vam arribar al refugi de la vinca, vam anar agafar les motxilles,les tendes de campanya i ens vam posar per feina, vam començar a muntar les tendes de campanya a estendre el neoprè, a guardar les bicis i mentres montabem les tendes,els de intendencia anaven preparant el sopar i repartint algo de berenar.Tots estabem contents, perquè durant el día havia anat tot bastant bé i físicament estabem tots com unes roses, tot seguit després de muntar les tendes vam anar a sopar i de cop es va posar a ploure, ens vam ficar sota un porxo que hi havia allà. Mentres sopavem estabem tots parlant de com ens habia anat el día i ja pensant amb el que pasaria segon día, perquè el primer día havia sigut fàcil, però al segon día ja començava el show...
La previsió del temps era molt dolenta  deia que plouria casi tot el día i no sabiem si podriem continuar el nostre camí, tot seguit vam anar a les tendes a dormir i seguia plovent, el primer día ja havia finalitzat, però això tot just acabava de començar…

 Àlex   Garcia
  Cafemn A

Día 2 Refugi de la vinca - Les Salines

Ja som al segon dia, ens costa aixecar-nos però encara estem a tope i amb ganes de continuar endavant. Sabem que és un dia més dur que l’anterior, que tenim previsió de pluja i que haurem de treure el tram de caiac i substituir-la per més BTT. Sense fer aquest CAFEMN estaríem tots amb poca motivació, amb ganes de marxar cap a casa, però no!!, teníem la autoestima ben alta i ens ajudàvem emocionalment amb els companys.
Desprès d'esmorzar, recollir el campament, de vestir-nos de ciclistes i de fer un bon escalfament fet per els companys vam posar-nos en marxa.
Cada grup tenia unes tasques, uns feien la logística, una altres feien reportatges, intendència i d’altres s’encarregaven de fer els guiatges de BTT i d’altres de fer el guiatge de conducció a peu.
Durant el dia 2 vam fer BTT a Les Escaules (que és on ens vam llevar) fins a Maçanet Cabrenys. La moral de tots era  molt bona, hi havien moments que sens feia llarg o que les nostres cames ja no tiraven, però ens ajudàvem mútuament, fèiem un bon treball en equip. Els que tenien millors condicions físiques ajudaven emocionalment o físicament als que estaven patín, encara que tots ja teníem un nivell molt alt ja que durant el curs hem aprés a fer uns bons entrenament, hem aprés a alimentar-nos bé i hem fet moltes sortides, és a dir, que anàvem molt ben preparats. Durant les rutes els companys que feien els guiatges anaven fent parades i explicacions de fauna, flora i del eix antròpic, on afegim informació cultural i aprofitem per descansar, hidratar-nos i alimentar-nos.

Cap al final de la ruta ja es nota el cansanci de tots els trams, i per això treiem tot el que tenim i més, que és quan ens superem i creixem com a esportistes físicament i psíquicament.
 A Maçanet vam berenar i ens vam canviar de roba per fer conducció a peu de Maçanet fins arribar a Les Salines que es l’altre refugi on vam passar la nit. Ja estem bastant recuperats de les rutes en BTT. I ens posem a tope per aconseguir i acabar tots el kilòmetres del segon dia. En aquest moments la fatiga ja és molt gran, estem més apagats, més desconcentrats, però també sabem que ja estem al tram final i que el nostre objectiu d’arribar (a Les Salines que es l’altre refugi on vam passar la nit), de fer la logística i els viatges lo millor possible, ens dona el plus de superació i motivació que ens dona forces i ens permet seguir endavant i acabar amb un bon gust de boca.
Noah Makonnen
Cafemn B
Día 3 Les Salines - Arles sur Tech
El tercer dia es un dels mes durs físic i mentalment físicament perquè portem dos dies parant nomes per dormir amb bastants kilòmetres fets y juntament amb els kilòmetres, desnivell. I mentalment perquè amb tot el que havíem fet ens esperaven tres dies mes per fer. Per tant aquest tercer dia pintava dur nomes començar y ens esperaven 17,23 kilòmetres y un desnivell de 1070 metres  i tot això a peu.
Al començament del dia com que ja portem uns mesos en el cicle i molta preparació darrere d’aquest crèdit vam arrencar bastant ràpid la gent de intendència anaven per feia decidits i els de logística estaven acabant de enllaçar els horaris del dia amb nosaltres, els de guiatge. En aquell moment em va donar per pensar en el gran canvi que havíem fet tots des de principi de curs fins aquell moment, tots organitzats i cadascú sabia el que havia de fer no hi havia ningú parat cosa que el principi de curs semblava impossible.

Aquell dia es feien 3 guiatges un d’ells el meu, i jo sincerament estava molt cansat i refredat però gracies els meus companys, que gracies al CAFEMN es transformen en amics, vaig tirar cap endavant.
Vam començar la ruta i la veritat es que jo em sentia bastant be era com si el mal de cap i el refredat se m’haguessin passat, com que la ruta d’aquell dia era a peu es podia xerrar i cantar amb el companys lo que feia que jo em sentis millor i no penses en aquell mal estar que havia tingut pel matí.
Va ser una ruta molt bonica ja que caminàvem per senders plens de fulles i vegetació amb unes vistes impressionants i casi sempre podent veure el nostre objectiu final, el Canigó. En aquest dia també vam travessar la frontera francesa ja que el famós Canigó es troba a França.

Al final del dia quan em tocava guiar a mi per mala sort em va donar una baixada, el refredat va augmentar i em feia un mal de cap horrorós però em tocava guiar així que vaig intentar dissimular-ho com vaig poder i vaig seguir endavant per no fer-li el lleig als meus companys de guiatge. Va sortir tot molt bé fins que al final de la ruta no vaig poder aguantar mes i anava com un zombi i no me’n recordo com vaig acabar la ruta, l’únic que recordo d’aquella mitja hora, és de tots els companys i professors animant-me i ajudant-me perquè acabés la ruta i així arribar al campament. Tant punt vam arribar al campament em vaig dutxar i vaig anar a dormir per tant no us puc explicar molt mes d’aquest dia.
Fins aquí la meva crònica del tercer dia del crèdit de síntesi, en general un dels esforços físics mes grans que he fet en la meva vida, però ho repetiria sens dubte ja que també es una de les millors experiències que he viscut.

Alex Vergés
CAFEMN B



Día 4 Arles sur Tech - Corsavy

El dia 4 va ser principalment un dia de descans abans d'afrontar la culminació del crèdit, l'ascens al Canigó. Ens vam llevar al voltant de les 9, molt més tard del que portàvem fent aquells tres darrers dies, ja que ens llevàvem si fa no fa a les 7.00 del matí per poder complir els horaris establerts pel grup de logística.

En despertar-nos vam anar a esmorzar i a l'acabar vam tenir temps fins a les 11 per poder recollir, amb calma, la tenda i organitzar el material necessari per a aquell dia entre la maleta gran, que anirà a la furgoneta de suport fins al càmping de Cortsaví, i la petita que carregarem fins a l'arribada. Com que la majoria vam acabar de recollir molt abans de les 11 tot el temps restant que estava programat a endreçar el vam dedicar a temps lliure.

A les 11 ens vam agrupar formant un cercle per procedir a fer l'escalfament, vam aprofitar que estàvem tots concentrats per recordar que tothom ho havia de tenir tot recollit i vam començar a repartir el material que havíem anat trobant tirat pel campament, una vegada retornat al seu propietari vam fer l'escalfament.
Cal ressaltar del escalfament que va ser molt dinàmic i divertit la qual cosa ajuda, ja que és essencial i no és especialment emocionant.

A l'acabar l'escalfament ens van presentar la ruta i la manera en què la plantejaríem. Es tractava d'un dia curt però bastant intens, ja que l'etapa del dia constava de 18 kms i 500D+ en bicicleta . L'afrontaríem de la següent manera: Vam dividir el grup de 60 persones, professors inclosos, en 4 grups diferents segon el rendiment en bici. Ho vam fer per evitar anar 60 persones juntes per carretera, ja que no és legal i a més a més per fer-ho més àgil, ja que el grup de persones menys rapides sortís primer i els més veloços últims, perque a mesura que anés passant els kms ens anéssim ajuntant i arribar al destí més o menys agrupats. La ruta va transcórrer sense incidències, amb més o menys patiment tots i totes vam arribar al càmping on pesaríem la nit abans de l'últim dia.

Un cop al càmping vam esperar a que tothom arribes. Una vegada tots estàvem al lloc on acamparíem ens van donar les indicacions per la resta del dia. Mentre dinàvem ens anaven donant els detalls sobre com muntar correctament les tendes, ja que feia molt de vent. També ens explicaven com afrontaríem l'ascens al Canigó segons la climatologia de l'endemà. Després de la detallada explicació i de resoldre alguns dubtes ens van dinar temps lliure per visitar el poble de Cortsaví, no obstant alguns van aprofitar per descansar.

A mitja tarda ens vam tornar a trobar tots al càmping per berenar i els d'intendència van procedir a preparar els estris per cuinar el sopar. La resta vam continuar amb el temps lliure. Després de sopar ens van assignar els grampons i les polaines que utilitzaríem l'endemà, poc després ens vam disposar a anar a dormir per estar ben descansats per l'últim gran dia.

 Arnau Caball
Cafemn B


Día 5 Corsavy - El Canigó
Un últim esforç
Ens despertem tots aviat. Físicament, estem fatigats. Han sigut quatre dies intensos durant els quals no hem tingut un respir però mentalment veig al grup motivat i amb moltes ganes d’encarar el cim.
Al despertar-nos, el grup encarregat de la logística i la intendència es posa de seguida a la feina; desmuntant el campament i fent les motxilles per carregar-ho tot a la furgoneta. Agafem les bicis amb l’equipament pertinent i encetem la primera pujada del dia. Començant a pujar puc percebre el grup animat però també cansat. Comença la pujada, em congratula i alhora m'emociona veure que tots els companys fem pinya, ajudant-nos els uns als altres ja sigui treinet-nos pes de la motxilla o carregant-la sencera.
Acostant-nos a la fi de la pujada, a tocar del refugi. En arribar els primers i sense necessitat de rebre instruccions per part del professorat, deixem l’equipament i animem a aquells que ens segueixen. Durant la pujada a pocs companys se’ls escapava un somriure degut al cansament i a l’esforç necessari; però en arribar  al darrer revolt la proximitat del triomf arrenca somriures de satisfacció entre els esforçats atletes.
Toca una parada ràpida; cal procedir a conducció a peu. Amb el calçat adient i amb l’ajuda dels bastons procedim a pujar. Les vistes són increïbles, a mesura que avancem al nostre voltant es tenyeix del blanc de la neu tardana, fins arribar al punt que el nostre voltant tot és un llençol nevat; ens hem convertit en caminants blancs.
A les parades estratègiques agrupem la colla i el professorat analitza l’estat del terreny i del temps tot establint les directrius a seguir, marcant fins a on podem arribar. La suau brisa augmenta i la neu comença a caure amb una mica més força; la meteorologia no ens és fidel companya. És per això que es pren la decisió de fer el pic de Gallinassa.
Avançant i, com era d’esperar, el temps empitjora. Cada passa suposa un esforç cada cop més considerable...la neu ens arriba als genolls. Però tot esforç té una recompensa i al darrer tram un tímid sol ens regala uns moments d’alleujament.
En ser un dels primers a fer el cim, juntament amb el meu company, ens quedem per animar, felicitar i abraçar la resta de l’expedició. En primera persona veig les cares de felicitat i emoció continguda de tots els companys; això no té preu. Per uns moments m'allunyo del grup per intentar albirar la badia de Roses i tot mirant-la un pensament m’omple el cap i el cor: gràcies al CAFEMN, hem assolit col·lectivament quelcom que, individualment, no haguéssim pogut aconseguir.

Restem poc temps a d’alt degut a les baixes temperatures i comencem a baixar lentament i controlant la baixada. Al girar-me veig alguns atrevits que aprofiten per simular tobogans naturals i fer més divertida i menys monòtona la baixada. En un moment o altre tots rellisquem i llisquem amb les nostres parts nobles; el terreny és poc practicable. La baixada és força ràpida ja que tot l’esforç físic ja està fet i ara només toca estar atent a la baixada i disfrutar del que queda. Un cop acabada la baixada a peu fins al refugi. Allà ens trobem entrepans i les bicicletes preparades per encarar l’última baixada del dia, del crèdit i del CAFEMN. Controlant i amb precaució baixem en grups amb un professor. A l’arribar al càmping desmuntem bicicletes i colocar-les a la furgoneta i sense més dilació, cadascú ocupa el seu lloc al bus.

Tornant cap a l'institut reflexiono sobre aquests 5 dies especials i únics. Moltes sensacions...satisfacció, orgull. Al grup que coneixia com a companys fa un any ara és una família que sempre recordaré. Tot l’aprenentatge rebut ha sigut posat en pràctica en aquests 5 dies i estic més que satisfet de la implicació que han tingut tots els companys. Aquest grup dona adrenalina crec jo, perquè hi ha hagut moments que no sentia dolor, per la motivació del grup el meu cansament i el de tots s’esvaia.

Com un equip
Amb esforç i dedicació
Fita a fita, repte a repte
Endavant, lluitant
Millorant i
No oblidant allò que ens ha fet grans



Bernat Pérez
Cafemn B







dimecres, 20 de març de 2019

Jornada de Portes Obertes curs vinent

                   JORNADA PORTES OBERTES CAFEMN PEL CURS 2019-20

     DIMARTS 7 DE MAIG A LES 19:00



Setmana intensiva de Caiac i Vela


Del 18 al 29 de març. Una setmana intensiva de Caiac amb l'empresa SKkayak en diferents ubicacions i una setmana intensiva de vela i windsurf a càrrec del GEN de Roses.







dilluns, 11 de març de 2019

Ruta BTT 3 dies final de curs.


 

DIA 1, dimarts 26 febrer. Cap a Bassegoda hi falta gent.

Sortim de Roses al voltant de les 9 havent arribat a l'institut a les 8, durant aquesta hora vam fer voltes al circuit per escalfar, mentalitzar-nos i corroborar que la mecànica de la bicicleta estigui en perfectes condicions per poder aguantar l'exigent quilometratge i desnivell acumulat d'aquests 3 dies. Per altra banda els professors es varen encarregar de carregar la furgoneta amb tot el nostre equipatge, material i aliment necessari per a la sortida.

Finalment vam parar de fer voltes al circuit i van apareixent els professors, ens van fan una petita introducció i explicació tècnica de la ruta, tot seguit ens van comunicar que ens agrupéssim pels grups de btt que hem estat treballant tot l'any plegats. Una vegada vam estar agrupats ens van anar reunint amb grups de l'altre classe, a partir d'aquell moment aquell grup era indivisible, l'havíem de mantenir sempre unit i el problema d'un es convertia el problema de tots. En barrejar els dos grups vam potenciar la feina de guies, ja que havíem d'estar pendents d'un major grup de persones però sobretot per treballar la dinàmica de grup, molt present i fet que hi posen molt d'èmfasi a causa de la importància que té i la poca dedicació per, no dir nul·la, que s'hi dedica durant primària, ESO i l'educació postobligatòria.

Comencem a pedalar, els 64 km i gairebé 1100m de desnivell positiu es van fan una realitat, una realitat que havíem d'afrontar tots i cadascun de nosaltres, sense excuses. Tot el que havíem après i millorat des de principi de curs s'ha de tenir present i aplicar en mesura del que es pugui. El ritme des de la sortida va ser exigent per poder complir amb el timing previst. Tot va transcórrer amb relativa normalitat i va continuar així  fins a arribar a Castelló d'Empúries on vam aparèixer els primers problemes, punxades i com a conseqüència grups molt separats entre si. El nostre grup en particular vam tenir una punxada, que per sort vam poder resoldre ràpidament i vam arribar a Vilanova de la Muga per reagrupar. A l'haver barrejat els grups amb les dues classes encara ens havíem de conèixer un xic més per trobar poder tenir una bona dinàmica i poder portar el grup el més compacte possible i a l'exigent ritme que es portava.

A l'arribar a Pont de Molins vam fer la primera parada per esmorzar, un dels nostres companys de classe va haver d'abandonar, ja que tenia mal estar general i no es veia capaç d'afrontar la totalitat de l'etapa; per sort va ser l'únic en abandonar. Després d'agafar forces vam anar de Pont de molins fins a les Escaules on va tocar la primera part tècnica de la ruta amb una pujada dura, tècnica i constant on a l'acabar vam tornar a reagrupar. Més endavant vam encarar la baixada que portava fina a un tram també de baixada de carretera que ens acabaria portant a Sant Llorenç de la Muga.


A mig Camí entre les Escaules i Sant Llorenç de la Muga vam començar a seguir la carretera fins a arribar a Albanyà, sense parades entremig, amb els grups formats aquell mateix matí. Aquesta vegada amb el rol de cadascun del grup més clar, els de davant anaven fent relleus per tapar l'aire als de darrere mentre que l'últim controlava que tothom estigues junt per aprofitar el rebuf dels de davant i a més a més un del grup s'encarregava d'empènyer als companys que no podien seguir el ritme en determinats trams. Això es va notar en tots els grups, ja que anàvem més compactes entre si i vam anar relativament de pressa amb poc marge de temps entre el primer i darrer grup.

Una vegada vam arribar a Albanyà vam fer la penúltima parada abans d'encara el vertader repte de la ruta, una pujada cimentada de quasi 600 metres d'ascens i 8 quilòmetres de distància amb un 8% d'inclinació mitjana. Pujada espectacular i dura a parts iguals, tot i que es gaudeix més de baixada. A l'acabar el tram pavimentat es podia veure una edificació, molts dels nostres companys pensaven que era el refugi però no, per desgràcia encara havíem de superar una última pujada. Es tractava d'un tram tècnic semblant al primer, a molts els va superar el cansament però d'altres, motivats pel saber que era la última pujada, van donar tot el que els hi quedava.

A l'arribar al refugi vam autoassignar-nos el lloc on passaríem les dos següents. Tot i el gran esforç que vam fer per arribar allà dalt no havíem acabat ni molt menys les tasques pendents per aquell dia. Ens quedava encara portar tot el material i menjar que havia a la furgoneta, aparcada a la primera edificació, ja que a partir d'aquell punt no podia continuar. Vam pujar tots el nostre equipatge i menjar necessari per a les 50 persones durant 3 dies. En acabar se’ns van assignar les tasques a cada grup que hauríem de fer aquests 3 dies, entre les quals hi havia de anar a buscar aigua, cuinar, fer estiraments netejar els estris de cuina, etc...

El meu grup ens va tocar cuinar el sopar que vam enllestir prop de les 8 i a les 8.30 ja estàvem tots sopats i a punt pel tancament, el que ens va permetre poder anar a dormir aviat qui ho desitges. En el meu cas vaig anar a dormir a les 9.30 i em vaig aixecar a les 7. 00. Pel crèdit de síntesi m'haig de comprar una màrfega inflable.

DIA 2, dimecres 27 de febrer. La millor versió d’un mateix.

En general va costar agafar el son, ja que no estàvem habituats a dormir amb màrfega i sac i a més a més era el primer dia que el dormíem fora de casa, tot i així la majoria vam poder descansar prou bé. Gran part del grup, deixant de banda el cansament, estàvem plens d'il·lusió per afrontar el dia més dur dels tres en btt, per a molts una de les experiències esportives més dures que viuran mai, ja que pel seu propi compte ni tan sols s'ho haguessin plantejat.

Ens vam aixecar a les 7.00 del matí per esmorzar, exceptuant el grup que havia de preparar-lo que es va llevar un quart d'hora abans. En acabar vam preparar-nos per l'intens dia que ens esperava i vam dividir el grup en dos segons el recorregut escollit, difícil o molt difícil. A diferència del dia anterior no anaven per grups, ja que els membres estaven repartits entre les dues rutes. La ruta difícil eren 20,3 quilòmetres amb 950 m de desnivell positiu I la ruta molt difícil 35,5 quilòmetres i 1150 metres de desnivell positiu. En todos dos casos vam començar baixant un bon tros del qual ahir, per nosaltres, era pujada i vàrem agafar un trencant a l'esquerra que continuava baixant. El grup que va triar la ruta difícil poc després de girar a l'esquerra va haver de parar per agafar un trencant on hi faria un cul de sac caminant cap a una ermita i després prosseguir amb la ruta en btt. En el meu cas vaig triar la ruta més difícil, i a diferència de l'altre grup, vam continuar baixant gaudint d'unes vistes espectaculars fins al Pincaró, on van dur a terme el primer reagrupament, ja que un dels companys va tenir dues punxades, la primera a la roda de davant i la següent a la del darrere, bastant curiós. A partir d'aquest punt ens esperaven 13,5 km de pujada sense parar amb un desnivell té 450 metres, l'objectiu naixement del riu Muga. A mesura que anàvem pujant podíem veure una escletxa vermella a les muntanyes que s'anava apropant, aquell era el nostre objectiu.


A la primera pujada vam fer un canvi de ritme important i vam deixar enrere la majoria del grup després però vam abaixar el ritme i a mesura que passaven els quilòmetres ens anàvem reagrupant. Vam continuar a ritme constant fins a arribar al desviament per poder veure el naixement del riu Muga. En aquell punt vam dividir el grup en dos, uns per poder anar al naixement del riu i els altres per poder dinar, descansar i recuperar forces pel que quedava de trajecte. Un grup de deu vam continuar endavant i ens vam calçar les botes de muntanya per poder continuar el camí, ja que no era accessible en bici. Vam trigar al voltant de 25 minuts fins a arribar el que semblava el cràter d’un volcà, ple  de pedra i terra granulosa vermella i vegetació als voltants, semblava ben bé que estiguéssim en un cràter. Estàvem envoltats de frondosa vegetació on només es veia natura i vida, res fet per la mà de l'Home. En arribar allà i contemplar el paisatge vam decidir fer un minut de silenci que cadascú va tenir l’ocasió de gaudir i viure a la seva manera i emportant-se el seu record particular d'aquell moment. En acabar vam baixar com si es tractés d'una tartera, fent salts per el vessant de la muntanya aprofitant que era una sorra molt tova i no hi havia perill de lesió.


 

 


Vam resseguir el camí a la inversa per tornar a agafar les bicicletes i arribar al coll on els nostres companys ens esperàvem dinats i descansats per poder reprendre la ruta amb més ganes i il·lusió. Vam estar ben bé una hora i trenta minuts entre anar visitar el naixement i tornarà i a més havíem de sumar la mitja hora de dinar . Així que els nostres companys van tenir un parell d'hores per agafar forces i poder continuar. El descans extra que van tenir va igualar el nostre nivell de desgast físic i va fer que el grup anés de manera més compacta.



Ens vam disposar fer la cara nord del Bassegoda en bicicleta d'un nivell tècnic moderat però físicament molt exigents, abans d'arribar-hi i culminar pujant al cim a peu vam fer una petita parada tècnica per menjar-nos alguns ganyips i descansar un xic per acabar de completar el dia. Quan vam arribar al desviament que havíem d’agafar  per arribar al cim ens vam trobar a l'altre grup que ja baixava i es disposava a tornar al refugi.

La idea en principi era que tots dos grups ens trobéssim en el trencant per pujar al cim junts a peu i tornar al refugi junts en bicicleta. El problema va ser que la durada de les dues rutes era molt diferent i tot i que l'altre grup ens va esperar al cim durant una bona estona no n'hi va haver prou. Tot i que el principi eren uns reticents a pujar el cim, ja que els nostres companys tornaven el refugi hi vam pujar de totes maneres.



Dit i fet, vam agafar aigua, menjar i el paravent i ens vam disposar a pujar al cim del Bassegoda.  No hi ha pràcticament res a destacar en l'ascens, ja que es relativament senzill, excepte que encara hi havia restes de neu, tot i les altes temperatura, i la grimpada final. L'ascens va durar al voltant d'uns 20 minuts i vam pujar a bon ritme, les vistes en arribar eren espectaculars i l’hora a que hi vam pujar coincidia gairebé amb la posta de sol. Els rajos del sol il·luminava en els núvols que a aquella hora eren d’un color ataronjat intens, a més a més s’hi afegien les vistes de les imponents muntanyes del Pirineu. Cal destacant-ne el Canigó, ja que serà la muntanya que culminarà el crèdit de síntesi, ho esperem tots amb ànsies. Unes vistes espectaculars, a tot això se li havia de sumar la companyia, l'ambient de satisfacció i tot el que havíem passat per arribar fins aquell cim. Després de fer-nos una foto grupal vam començar a baixar per on havíem pujat, vam agafar les bicicletes i finalment arribar al refugi per acabar un gran dia d’experiències i mountain bike.

En arribar vam guardar les bicicletes, ens vam treure l'equipació hi vam anar a buscar el berenar per recuperar part de les forces. En acabar de fer algunes de les tasques assignades aquell dia vam tenir temps lliure fins a l'hora de sopar, així que cadascú el va aprofitar com més li va agradar, però la majoria va optar per descansar.

Quan s'apropava l'hora de sopar ens va sorprendre una companya nostre de classe portant pizza disfressada de pizzera. Aquest fet que sembla surrealista tenint en compte que estàvem al mig de la muntanya tenia una explicació. La nostre companya per desgràcia no ens va poder acompanyar de ruta, ja que aquell mateix cap de setmana tenia competició i si hagués vingut els tres dies en bici no hauria pogut rendir al màxim nivell. Aquesta va ser la seva manera de donar-nos suport, tots vam agrair molt que penses en nosaltres i sobretot ho vam estar de les pizzes.

Després de celebrar que hagués vingut a veure'ns i està un bon estona parlant i compartint les nostres experiències fins al moment, finalment va marxar. Al cap de poc el sopar va estar fet i al acabar de servir-nos ens donaven un tros de pizza, sens dubte un premi molt agraït per tots. Més tard, quan el grup encarregat de netejar els estris va estar vam concloure el dia fent el tancament. M’agradaria destacar la felicitació per part de tots els professors pel rendiment de tots els companys durant la sortida, i és ho vam fer tots molt bé, cadascun de nosaltres va saber treure la millor versió d'ell mateix.

Després del tancament la majoria dels companys van anar a dormir i jo no vaig ser menys i abans de les 10.00 ja era el sac preparat per dormir. No sé si era pel cansament o perquè m'hi vaig mig acostumar però la segona nit vaig dormir molt millor que la primera i em vaig llevar molt més descansat.

DIA 3, dijous 28 de febrer. Treball en equip.

Mala organització per part del grup classe, ja que vam tardar molt a dur a terme les tasques, vam començar tard a preparar el dinar que ens havíem d'endur i a partir d'aquest punt es va fer un efecte en cadena que anava sumant minuts al rellotge. També vam tardar molt a buidar el refugi de motxilles, el que va retardar el grup de neteja i això va fer que no poguessin començar fins que el refugi fos totalment buit de material. Tot i que no vam sortir a l'hora prevista si que hi vam arribar, ja que vam portar un ritme molt elevat.


A mesura que anàvem completant les tasques agafàvem el material i el potejàvem fins a la furgoneta, després tornàvem a pujar per agafar les bicicletes i finalment baixar per esperar a la resta de companys. Una vegada vam tenir el refugi net i tothom preparat per marxar, vam dividir el grup en dos. El primer per fer uns corriols optatius i l'altre per seguir el tram pavimentat que vam pujar el primer dia. En el meu cas vaig triar fer els corriols per donar un xic més de vida a la baixada. En arribar a Albanyà vam tornar a organitzar-nos en equips de treball i vam anar direcció Sant Llorenç de la Muga. A diferència de la primera vegada vam travessar el poble pel centre per poder apreciar un meravellosa vila molt ben conservada i restaurada. A Sant Llorenç hi vam poder veure un molí en funcionament, uns portals medievals i a la plaça del poble vam poder veure l'església. Després de reagrupar vam continuar tots junts fins a arribar al camp de futbol on vam veure una torre vigia, senyal que havia estat un poble important i amb diners. En concloure l'explicació de la torre vam seguir el camí natural de la Muga en comptes de la carretera.

Vam travessar tots la carretera i ens vam disposar a seguir el camí natural per pista, poc després però, ens vam trobar una rampa cimentada bastant dura i més tenint en compte que portàvem dos dies intensos de mountain bike. En aquell moment la motivació va ser màxima, tots intentaven pujar el més ràpid possible per deixar les bicicletes a dalt de la pujada i animar als companys que venien per darrere. El Clímax del moment va ser quan van pujar els últims companys i professors, ja que vam fer un passadís i els vam animar fins que van ser a dalt.

A l'acabar la pujada venia una llarga baixada de pista seguides de petites pujades entremig que dibuixaven el voltant del pantà. Va ser un tram ràpid amb fortes pendents en alguns punts i algun tram asfaltat, ja que sinó els cotxes no podríem pujar a causa de la inclinació. Quasi al final del tram hi havia una petita pujada cimentada que ens portava al mirador on es podien observar les meravelloses vistes del pantà de Boadella i la presa, en aquell punt vam reagrupar i vam aprofitar per menjar alguna cosa.

Quan ja hi vam ser tots ens van explicar que a partit d’aquell punt guiaríem nosaltres fins a arribar a Empuriabrava, què hauríem de seguir les indicacions del Camí Natural de la Muga i així practicar per a la nostra futura feina de guies. El nostre equip va ser el primer de baixar la pendent asfaltada que anava de dalt del mirador del pantà fins gairebé el punt més baix. La primera indicació que vam trobar va ser abandonar l'asfalt girant cap a la dreta en un trencant de pista. En continuar vam trobar baixada per la qual creuàvem la Muga per sobre un pont i després venia una pujada tècnica d'adoquins i terra. Continuant pel camí vam arribar a Can Maiplou. En aquell punt va sorgir la nostra primera feina de guia, ja que dos integrants del grup, un a cada extrem de la carretera, vigilaven que cotxes mentre els altres creuaven.

Finalment vam arribar a Boadella de l'Empordà. Una vegada creuat el poble ens vam disposar a seguir el camí, les indicacions eren clares així que no vam tenir cap problema per arribar a la primera parada prevista, unes taules de pícnic al costat del riu Muga, molt a prop de Les Escaules. El corriol entre aquests dos punts va ser espectacular, envoltat d'arbres, les vores del camí plenes de vegetació i fulles, i els ponts construïts fent ziga-zagues en l'últim tram del corriol.

Al final d'aquest tram vam trobar unes escales metàl·liques que ens va obligar  a portejar les bicis fins a arribar al capdamunt d'elles. Vam passar pel costat d'una edificació i al final de la baixada ens esperaven els professors i la furgoneta en el punt de reagrupament. Destacar que en aquest punt de parada alguns companys i un professor es van tirar a l'aigua, ja que estàvem al costat del riu. Quan vam estar tots de menjar vam continuar els nostres guiatges.

Vam sortir en equip i vam continuar fins a Pont de Molins a un ritme bastant elevat i més tenint en compte que era l'últim dia. Tot just sortir ens vam trobar una carretera, vam fer el mateix que en el cas anterior i vam continuar. El mateix vam fer en el següent creuament de carretera i vam arribar a l'hotel restaurant El Molí.  Abans d'arribar-hi va trobar un altre possible punt de descans al costat d'un salt aigua amb un parell de taules de pícnic, un lloc preciós. Al final de la pista hi havia un encreuament que havíem de girar cap a la dreta i tot seguit cap a l'esquerra, en aquell punt hi havia un corriol amb afloraments rocosos complicats de passar però divertits a l'hora d'intentar-ho. En deixar el corriol vam continuar per pista i al final d'aquesta pista ja havíem arribat al poble on ens esperava un professor per indicar-nos el punt de parada que a la vegada servia de punt de control.

Després de beure aigua i parlar amb l'equip de com havia anat fins al moment ens van tornar a donar el tret de sortida. Vam creuar part del nucli del municipi i vam baixar per unes escales de pedra i fusta, que si tenies un xic de tècnica podries arribar a baixar en bicicleta. El camí a partir d'aquest punt era molt senzill tant tècnicament com de seguir les indicacions. Així que el nostre equip, molt motivat, va pujar encara més el ritme llàstima que al cap de poc de sortir vam patir una punxada. Una vegada arreglada vam continuar amb ànsies d’atrapar als grups que ens hi havien avançat. Així que dit i fet doncs vam accelerar el ritme fins avançar a dos grups que ens havien avançat en el temps perdut per culpa de la punxada.

Vam reagrupar abans del pont entre Cabanes i Figueres i vam fer el tram de carretera plegats. Una vegada a l'altra banda del pont vam tornar a sortir per equips deixant certa distància entre nosaltres. En aquest punt va ser on va sorgir la competició entre equips, el ritme cada vegada era més elevat i competíem per la primera posició. El nostre equip i un altre estaven frec a frec i en un trencant direcció Vilanova de la Muga, per desgràcia seva i per sort nostra, se’l van saltar així que nosaltres vam aprofitar i ens vam posar en primera posició. l’Eufòria va ser tal  que els professors que ens seguien van prohibir-nos que ens avancéssim entre grups per evitar possibles desgràcies i d'aquesta manera ens vam quedar en primera posició. Al cap de poc però una altra membre de l’equip va patir una fortuïta punxada, per sort portava càmeres de líquid i només vam haver d'inflar-la una mica.  




Ens van avançar un parell d'equips però la satisfacció d'haver pogut anar primers ja ens era suficient. Vam continuar fins a Castelló d'Empúries i vam reagrupar al Pont Vell. De Castelló vam anar a Empuriabrava seguint en tot moment el Camí Natural de la Muga. Finalment vam arribar a les desembocadura del riu Muga. Completant d'aquesta manera alguns de nosaltres el curs del riu Muga des del seu naixement fins a la seva mort. Allà va finalitzar els nostres guiatges per equips i vam tornar tots plegats cap a l'institut a l'hora prevista. De tornada cap a l'institut anàvem comentant la competència que hi havia hagut entre els equips. També vam parlar de la gran evolució d'alguns dels nostres companys de principi de curs fins aquell moment, un canvi espectacular tant físic com mental.

Fins aquí la meva ressenya dels tres dies en btt, sembla que sigui una ressenya molt detallada i en part ho és, però volia fer una relat d’un nivell semblant a l’experiència viscuda per part meva i de molts dels meus companys. En aquesta gran sortida on la bici a estat el de menys i el realment important ha estat la convivència i companyerisme viscut en aquests 3 dies tant intensos. El que m'enduc personalment és el temps passat en aquesta petita gran família com és el CAFEMN.



Arnau Caball
Cafemn B

dimecres, 6 de febrer de 2019

Guiatge BTT als alumnes de 2on ESO

dimarts 5 de febrer


Aquest dimarts els alumnes de la classe B del Cafemn han tingut l'oportunitat de guiar una ruta de BTT pels voltants de Roses a uns 70 alumnes de 2on d'ESO del nostre institut.
Una activitat molt engrescant pels de la ESO i de molt interés pels nostres futurs guies que es van posant a prova amb clientela cada cop més significativa.

diumenge, 3 de febrer de 2019

4 DIES DE NEU A TAVASCAN


Tavascan del 29 de gener al 1 de febrer.

Dia 1


Comencem el dia a les 5 de la matinada, al pàrquing de l'institut tothom te cara d'adormit, carreguem i pujam al autobus, parlem entre nosaltres amb nervis i en arrancar casi tothom estava dormint, jo estava molt cansat perque no vaig poder dormir aixi que ho vaig fer durant tot el trajecte fins Ponts, el poble on vam parar a esmorzar i perque el conductor descanses. Allí ja era un altre panorama, un poble amb molt poques persones caminant al carrer, encara que es veritat que eren les 7 del mati. Vam entrar a un bar els alumnes del grup B on vam jugar al billar i al futbolí mentre preníem alguna cosa calenta. 




En arrancar ja no podia dormir perquè sabia que la pròxima parada era Tavascan. Aviat vaig poder començar a apreciar aquelles muntanyes que estaven tenyides de blanc i la il·lusió va augmentar. Molts dels alumnes del CAFEMN mai o molt poques vegades havien vist neu incloent-me a mi, tan aviat com vam arribar amb el bus gran vam baixar i vam portar les maletes a una sala on ens van rebre els monitors i ens van explicar les activitats que faríem al poble de Tavascan ja que va haver-hi una allau a la carretera i no podíem pujar al refugi. A mi em va tocar fer un taller d'autodetenció amb piolet amb Ferran Latorre. En acabar vam poder pujar les maletes a un microbús que ens portaria finalment al refugi. 


Quan ja érem allà vaig sortir a contemplar el paisatge i adonar-me de la sort que tenia a l'estar amb els meus amics en un lloc completament nevat i rodejat de muntanya, realment és una sensació incomparable. Després de dinar vam fer 3 tallers; autodetenció (ara en un pendent molt més llarga) un altre per saber fer un forat de fortuna (per poder sobreviure en condicions extremes) i finalment aprendre a utilitzar un aparell (DVA) per trobar persones després d'una allau. 


Quan vam finalitzar començava a estar nerviós i el motiu era el minut de glòria que havíem de fer a la nit. Vam fer una fitxa d'autovaloració i vam parar taula per sopar. No tenia gana, sentia molta inquietud al pensar que havia de parlar davant de tots els meus companys i professors sobre realment el que volgués, una feina que sembla fàcil però no ho és tant. 



Després de sopar i recollir tots els plats i coberts començàvem. Es notava que tothom tenia nervis però cap va fallar, al meu torn, que vaig ser l'últim, per sort o per desgràcia vaig fer el que seria els meus 47 segons de glòria a Tavascan. Ja sense cap pressió sobre se'm tancaven les parpelles i necessitava descansar, vam pujar als llits i vam dormir fins al dia següent.


Ualeed Aouarfat
Cafem B

Dia 2



Dimecres. Avui començem les activiats al voltant del refugi de Tavascan, dividint-nos en dos grups.

Un dels grups comença fent l'excursió amb raquetes de neu i l'altre fent l'activitat d'esquí de fons. En el meu cas, faig esquí de fons i puc començar diguent que estic contentísim per la manera
en que la nostra monitora ens guiava l'activitat i, pel que em diu l'altre grup d'esquí, també estàn
contents. 


Per altre banda vulll explicar que això ha comportat què els dos petits grups d'esquí hem tingut
facilitat per aprendre les tècniques que ens van enseñar com la "cuña" que servia per frenar. També he de dir que ens ho hem passat molt bé i durant les nostres caigudes, al contrari d'estar de braços creuats,


ens hem fartat a riure, la qual cosa ens beneficiava per a segui en davant amb fortalesa.
Deixant de banda les activitats de neu, cal dir que hem menjat molt bé i no hi ha hagut queixa de rès en aquest aspecte. Com a última cosa, en opinió subjectiva, m'han agradat les dinàmiques de la nit que han organitzat els professors, han estat entretingudes.





En general ha sigu un día plè d'alegries, bons moments i treball constant de grup.

Toni Flores
Cafemn A

Dia 3

Dia 4