divendres, 24 de maig de 2019

Crèdit de Síntesi Roses - El Canigó


Día 1 Roses - Refugi de la vinca

Eran las 8:00 del Matí i estabem a l’institut, però no era un día normal sinó que començava el show, començava posar amb pràctica tot el que haviem apres i havíem treballat, començava el día 1 del crèdit. Personalment estava nerviós perquè començava el principi del nostre final, el principi del crèdit i el final del cafemn, la veritat es que no em podía creure que ja s’estigues acabant el cafemn, perquè s’estaba acabant la millor experiencia de la meva vida.

Vam quedar a les 8:00 ben puntuals a l’institut ja amb el neoprè i els escarpins posats, ja que tenim que anar per feina i carregar tot el material a las dos furgos. Una que portava les bicis i les motxilles on portabem la roba de hípica i de bici i l’altre furgo que portava les motxilles grans. Els de logística d’aquell día els i tocava organitzar-ho tot i els altres teniem que estar al cas de les  indicacions que ens donaven.
vam sortir de l’institut a les 8:40 ja que havíem quedat al gen a les 9:00. Però un grup va sortir 5 minuts abans, ja que després de vela els i tocaba agafar les bicis i ràpidament anar cap a palau saverdera a la hipica ja que els i tocaba montar a cavall. vam arribar al Gen, estabem tots entusiasmats i nerviosos perquè ja començava la primera etapa del crèdit, vam fer grups i vam començar a muntar els velers, ens vam ficar les armilles i vam començar a anar a l’aigua, primer van sortir els que tenien que anar a la hípica perquè tenien que arribar abans. Ens vam començar a preocupar i a ficanse nerviosos perquè no feia gens de vent, però al cap d’una estona  va començar a pujar una mica el vent i vam poder disfrutar molt del trajecte. quan estabem anant cap a Empuriabrava vam començar a mirar el canigó i a dubtar de si arribaríem tots adalt o no.
vam arribar a empuriabrava, vam desmontar els velers, vam ficar els velers mirant proa al vent i després vam anar agafar les bicis,ens vam camviar, ens vam posar la roba de bicicleta, vam deixar els neoprens i els escarpins en bosses i els vam posar a la furgo. Els que els i tocava el primer guiatge en bicicleta van començar a organitzar a la gent i dirlis que s’afanyesin que teniem que marxar, quan estabem tots a punt, vam començar a pedalar direcció a Marzà que alla feiem el primer canvi, perquè vam anar alternant en bici i cavall fins a arribar al campament, distribuïts en 4 grups. a Marzà mentres feien el canvi, els altres vam anar menjant alguna cosa, quan ja van fer el canvi van començar els nous guies els del guiatge dos, que anàvem fins al pont de la muga. Vam pedalar fins al pont de la muga, de moment estaba rotllant tot bé.




Vam arribar a Pont de la muga i van fer el següent canvi, vam anar direcció peralada alla ja tocava l'últim canvi. Hem tocava agafar el cavall, vaig deixar la bici a la furgo i ràpidament em vaig posar la roba de hipica. Em vaig pujar al cavall i era la ultima vegada que anava a muntar a cavall amb el cafemn i amb els meus companys, quan estava muntant a cavall vaig començar a pensar amb lo ràpid que havia passat tot i las risas  que ens havíem fet junts, però bueno era el primer día i això acabava de començar… tot seguit  vam arribar a pont de molins  després de montar a cavall, els vam desensillar i els vam guardar a el remolc. Ens vam cambiar de roba, vam agafar bicicletes i tots junts vam anar cap a el refugi de la vinca.

un cop vam arribar al refugi de la vinca, vam anar agafar les motxilles,les tendes de campanya i ens vam posar per feina, vam començar a muntar les tendes de campanya a estendre el neoprè, a guardar les bicis i mentres montabem les tendes,els de intendencia anaven preparant el sopar i repartint algo de berenar.Tots estabem contents, perquè durant el día havia anat tot bastant bé i físicament estabem tots com unes roses, tot seguit després de muntar les tendes vam anar a sopar i de cop es va posar a ploure, ens vam ficar sota un porxo que hi havia allà. Mentres sopavem estabem tots parlant de com ens habia anat el día i ja pensant amb el que pasaria segon día, perquè el primer día havia sigut fàcil, però al segon día ja començava el show...
La previsió del temps era molt dolenta  deia que plouria casi tot el día i no sabiem si podriem continuar el nostre camí, tot seguit vam anar a les tendes a dormir i seguia plovent, el primer día ja havia finalitzat, però això tot just acabava de començar…

 Àlex   Garcia
  Cafemn A

Día 2 Refugi de la vinca - Les Salines

Ja som al segon dia, ens costa aixecar-nos però encara estem a tope i amb ganes de continuar endavant. Sabem que és un dia més dur que l’anterior, que tenim previsió de pluja i que haurem de treure el tram de caiac i substituir-la per més BTT. Sense fer aquest CAFEMN estaríem tots amb poca motivació, amb ganes de marxar cap a casa, però no!!, teníem la autoestima ben alta i ens ajudàvem emocionalment amb els companys.
Desprès d'esmorzar, recollir el campament, de vestir-nos de ciclistes i de fer un bon escalfament fet per els companys vam posar-nos en marxa.
Cada grup tenia unes tasques, uns feien la logística, una altres feien reportatges, intendència i d’altres s’encarregaven de fer els guiatges de BTT i d’altres de fer el guiatge de conducció a peu.
Durant el dia 2 vam fer BTT a Les Escaules (que és on ens vam llevar) fins a Maçanet Cabrenys. La moral de tots era  molt bona, hi havien moments que sens feia llarg o que les nostres cames ja no tiraven, però ens ajudàvem mútuament, fèiem un bon treball en equip. Els que tenien millors condicions físiques ajudaven emocionalment o físicament als que estaven patín, encara que tots ja teníem un nivell molt alt ja que durant el curs hem aprés a fer uns bons entrenament, hem aprés a alimentar-nos bé i hem fet moltes sortides, és a dir, que anàvem molt ben preparats. Durant les rutes els companys que feien els guiatges anaven fent parades i explicacions de fauna, flora i del eix antròpic, on afegim informació cultural i aprofitem per descansar, hidratar-nos i alimentar-nos.

Cap al final de la ruta ja es nota el cansanci de tots els trams, i per això treiem tot el que tenim i més, que és quan ens superem i creixem com a esportistes físicament i psíquicament.
 A Maçanet vam berenar i ens vam canviar de roba per fer conducció a peu de Maçanet fins arribar a Les Salines que es l’altre refugi on vam passar la nit. Ja estem bastant recuperats de les rutes en BTT. I ens posem a tope per aconseguir i acabar tots el kilòmetres del segon dia. En aquest moments la fatiga ja és molt gran, estem més apagats, més desconcentrats, però també sabem que ja estem al tram final i que el nostre objectiu d’arribar (a Les Salines que es l’altre refugi on vam passar la nit), de fer la logística i els viatges lo millor possible, ens dona el plus de superació i motivació que ens dona forces i ens permet seguir endavant i acabar amb un bon gust de boca.
Noah Makonnen
Cafemn B
Día 3 Les Salines - Arles sur Tech
El tercer dia es un dels mes durs físic i mentalment físicament perquè portem dos dies parant nomes per dormir amb bastants kilòmetres fets y juntament amb els kilòmetres, desnivell. I mentalment perquè amb tot el que havíem fet ens esperaven tres dies mes per fer. Per tant aquest tercer dia pintava dur nomes començar y ens esperaven 17,23 kilòmetres y un desnivell de 1070 metres  i tot això a peu.
Al començament del dia com que ja portem uns mesos en el cicle i molta preparació darrere d’aquest crèdit vam arrencar bastant ràpid la gent de intendència anaven per feia decidits i els de logística estaven acabant de enllaçar els horaris del dia amb nosaltres, els de guiatge. En aquell moment em va donar per pensar en el gran canvi que havíem fet tots des de principi de curs fins aquell moment, tots organitzats i cadascú sabia el que havia de fer no hi havia ningú parat cosa que el principi de curs semblava impossible.

Aquell dia es feien 3 guiatges un d’ells el meu, i jo sincerament estava molt cansat i refredat però gracies els meus companys, que gracies al CAFEMN es transformen en amics, vaig tirar cap endavant.
Vam començar la ruta i la veritat es que jo em sentia bastant be era com si el mal de cap i el refredat se m’haguessin passat, com que la ruta d’aquell dia era a peu es podia xerrar i cantar amb el companys lo que feia que jo em sentis millor i no penses en aquell mal estar que havia tingut pel matí.
Va ser una ruta molt bonica ja que caminàvem per senders plens de fulles i vegetació amb unes vistes impressionants i casi sempre podent veure el nostre objectiu final, el Canigó. En aquest dia també vam travessar la frontera francesa ja que el famós Canigó es troba a França.

Al final del dia quan em tocava guiar a mi per mala sort em va donar una baixada, el refredat va augmentar i em feia un mal de cap horrorós però em tocava guiar així que vaig intentar dissimular-ho com vaig poder i vaig seguir endavant per no fer-li el lleig als meus companys de guiatge. Va sortir tot molt bé fins que al final de la ruta no vaig poder aguantar mes i anava com un zombi i no me’n recordo com vaig acabar la ruta, l’únic que recordo d’aquella mitja hora, és de tots els companys i professors animant-me i ajudant-me perquè acabés la ruta i així arribar al campament. Tant punt vam arribar al campament em vaig dutxar i vaig anar a dormir per tant no us puc explicar molt mes d’aquest dia.
Fins aquí la meva crònica del tercer dia del crèdit de síntesi, en general un dels esforços físics mes grans que he fet en la meva vida, però ho repetiria sens dubte ja que també es una de les millors experiències que he viscut.

Alex Vergés
CAFEMN B



Día 4 Arles sur Tech - Corsavy

El dia 4 va ser principalment un dia de descans abans d'afrontar la culminació del crèdit, l'ascens al Canigó. Ens vam llevar al voltant de les 9, molt més tard del que portàvem fent aquells tres darrers dies, ja que ens llevàvem si fa no fa a les 7.00 del matí per poder complir els horaris establerts pel grup de logística.

En despertar-nos vam anar a esmorzar i a l'acabar vam tenir temps fins a les 11 per poder recollir, amb calma, la tenda i organitzar el material necessari per a aquell dia entre la maleta gran, que anirà a la furgoneta de suport fins al càmping de Cortsaví, i la petita que carregarem fins a l'arribada. Com que la majoria vam acabar de recollir molt abans de les 11 tot el temps restant que estava programat a endreçar el vam dedicar a temps lliure.

A les 11 ens vam agrupar formant un cercle per procedir a fer l'escalfament, vam aprofitar que estàvem tots concentrats per recordar que tothom ho havia de tenir tot recollit i vam començar a repartir el material que havíem anat trobant tirat pel campament, una vegada retornat al seu propietari vam fer l'escalfament.
Cal ressaltar del escalfament que va ser molt dinàmic i divertit la qual cosa ajuda, ja que és essencial i no és especialment emocionant.

A l'acabar l'escalfament ens van presentar la ruta i la manera en què la plantejaríem. Es tractava d'un dia curt però bastant intens, ja que l'etapa del dia constava de 18 kms i 500D+ en bicicleta . L'afrontaríem de la següent manera: Vam dividir el grup de 60 persones, professors inclosos, en 4 grups diferents segon el rendiment en bici. Ho vam fer per evitar anar 60 persones juntes per carretera, ja que no és legal i a més a més per fer-ho més àgil, ja que el grup de persones menys rapides sortís primer i els més veloços últims, perque a mesura que anés passant els kms ens anéssim ajuntant i arribar al destí més o menys agrupats. La ruta va transcórrer sense incidències, amb més o menys patiment tots i totes vam arribar al càmping on pesaríem la nit abans de l'últim dia.

Un cop al càmping vam esperar a que tothom arribes. Una vegada tots estàvem al lloc on acamparíem ens van donar les indicacions per la resta del dia. Mentre dinàvem ens anaven donant els detalls sobre com muntar correctament les tendes, ja que feia molt de vent. També ens explicaven com afrontaríem l'ascens al Canigó segons la climatologia de l'endemà. Després de la detallada explicació i de resoldre alguns dubtes ens van dinar temps lliure per visitar el poble de Cortsaví, no obstant alguns van aprofitar per descansar.

A mitja tarda ens vam tornar a trobar tots al càmping per berenar i els d'intendència van procedir a preparar els estris per cuinar el sopar. La resta vam continuar amb el temps lliure. Després de sopar ens van assignar els grampons i les polaines que utilitzaríem l'endemà, poc després ens vam disposar a anar a dormir per estar ben descansats per l'últim gran dia.

 Arnau Caball
Cafemn B


Día 5 Corsavy - El Canigó
Un últim esforç
Ens despertem tots aviat. Físicament, estem fatigats. Han sigut quatre dies intensos durant els quals no hem tingut un respir però mentalment veig al grup motivat i amb moltes ganes d’encarar el cim.
Al despertar-nos, el grup encarregat de la logística i la intendència es posa de seguida a la feina; desmuntant el campament i fent les motxilles per carregar-ho tot a la furgoneta. Agafem les bicis amb l’equipament pertinent i encetem la primera pujada del dia. Començant a pujar puc percebre el grup animat però també cansat. Comença la pujada, em congratula i alhora m'emociona veure que tots els companys fem pinya, ajudant-nos els uns als altres ja sigui treinet-nos pes de la motxilla o carregant-la sencera.
Acostant-nos a la fi de la pujada, a tocar del refugi. En arribar els primers i sense necessitat de rebre instruccions per part del professorat, deixem l’equipament i animem a aquells que ens segueixen. Durant la pujada a pocs companys se’ls escapava un somriure degut al cansament i a l’esforç necessari; però en arribar  al darrer revolt la proximitat del triomf arrenca somriures de satisfacció entre els esforçats atletes.
Toca una parada ràpida; cal procedir a conducció a peu. Amb el calçat adient i amb l’ajuda dels bastons procedim a pujar. Les vistes són increïbles, a mesura que avancem al nostre voltant es tenyeix del blanc de la neu tardana, fins arribar al punt que el nostre voltant tot és un llençol nevat; ens hem convertit en caminants blancs.
A les parades estratègiques agrupem la colla i el professorat analitza l’estat del terreny i del temps tot establint les directrius a seguir, marcant fins a on podem arribar. La suau brisa augmenta i la neu comença a caure amb una mica més força; la meteorologia no ens és fidel companya. És per això que es pren la decisió de fer el pic de Gallinassa.
Avançant i, com era d’esperar, el temps empitjora. Cada passa suposa un esforç cada cop més considerable...la neu ens arriba als genolls. Però tot esforç té una recompensa i al darrer tram un tímid sol ens regala uns moments d’alleujament.
En ser un dels primers a fer el cim, juntament amb el meu company, ens quedem per animar, felicitar i abraçar la resta de l’expedició. En primera persona veig les cares de felicitat i emoció continguda de tots els companys; això no té preu. Per uns moments m'allunyo del grup per intentar albirar la badia de Roses i tot mirant-la un pensament m’omple el cap i el cor: gràcies al CAFEMN, hem assolit col·lectivament quelcom que, individualment, no haguéssim pogut aconseguir.

Restem poc temps a d’alt degut a les baixes temperatures i comencem a baixar lentament i controlant la baixada. Al girar-me veig alguns atrevits que aprofiten per simular tobogans naturals i fer més divertida i menys monòtona la baixada. En un moment o altre tots rellisquem i llisquem amb les nostres parts nobles; el terreny és poc practicable. La baixada és força ràpida ja que tot l’esforç físic ja està fet i ara només toca estar atent a la baixada i disfrutar del que queda. Un cop acabada la baixada a peu fins al refugi. Allà ens trobem entrepans i les bicicletes preparades per encarar l’última baixada del dia, del crèdit i del CAFEMN. Controlant i amb precaució baixem en grups amb un professor. A l’arribar al càmping desmuntem bicicletes i colocar-les a la furgoneta i sense més dilació, cadascú ocupa el seu lloc al bus.

Tornant cap a l'institut reflexiono sobre aquests 5 dies especials i únics. Moltes sensacions...satisfacció, orgull. Al grup que coneixia com a companys fa un any ara és una família que sempre recordaré. Tot l’aprenentatge rebut ha sigut posat en pràctica en aquests 5 dies i estic més que satisfet de la implicació que han tingut tots els companys. Aquest grup dona adrenalina crec jo, perquè hi ha hagut moments que no sentia dolor, per la motivació del grup el meu cansament i el de tots s’esvaia.

Com un equip
Amb esforç i dedicació
Fita a fita, repte a repte
Endavant, lluitant
Millorant i
No oblidant allò que ens ha fet grans



Bernat Pérez
Cafemn B







Cap comentari:

Publica un comentari