El termòmetre marca 3º i tot apunta a que les baixes
temperatures es mantindran. Són les 08:00 del matí i de mica en mica tots anem
arribant a l'institut, uns amb les motxilles plenes de llibres i d'altres amb
la motxilla plena d'il·lusions i bicicleta en mà. Cada sortida que fem és una
caixa de sorpreses, sabem cap a on anirem però mai sabem què ens trobarem. Si
més no, una experiència més sens dubte. Ara toca fer un repàs de tot el
material , que no falti res dins la nostra motxilla, conscients de que un error
aquí abaix es magnifica allà dalt. Ja és hora de la presentació de la ruta, en
Ruben i en Xavi ens esperen amb mapa en mà per explicar-nos el recorregut, amb
les seves variants, desnivells, punts d'aigua, quilòmetres e intensitat del
recorregut, i les fotografies que ens mostren no són més que el preàmbul d’allò
que ens trobarem. Un cop feta la presentació agafem les bicicletes i cap a la
pista per escalfar i a les 08:40 sortim per lliure fins a la platja de Roses. Fem
dos grups en funció del tipus de pujada i del ritme, més ràpid o més
lent. No cal que patim, tenim un bon equip de professors que cuiden de
nosaltres i que ens acompanyaran en tot moment així que.....A PEDALAR!!!!! Em
passen moltes coses pel cap mentre pujo, "faltarà molt per arribar?",
"carai amb la punyetera pujadeta!!!" , "si us plau, si us plau,
que no es punxi la roda", "m'estic pixant", però és curiós que
en cap moment penso que millor hauria estat quedar-me a casa. Per fi arribem al
cim, i amb la mar com a teló de fons, ens mirem els uns als altres amb aquest
somriure de complicitat i satisfets de nosaltres. Indescriptible aquest
moment, tant a nivell personal com paisatgístic. A nivell personal ...."ho
he aconseguit!!!" i a nivell paisatgístic...."entenc perfectament que
la majoria de nosaltres ens haguem deixat seduir per aquesta terra!!!".
Continuem fins a Portlligat, baixem fins a la platja i allà seiem per dinar i
descansar conscients de que només hem fet la meitat del recorregut i mentrestant
observo al voltant i la meva vista es recrea amb la diversitat geològica
d'aquest indret, admirat, estimat i plasmat en imatges i en paraules dels
nostres artistes empordanesos. No és només la practica d'un esport, és respirar
aire pur, és fer salut, és descobrir el nostre patrimoni natural i cultural ple
de senyals de trànsit d'altres èpoques. La barreja de natura i esport té això,
acostuma a crear dependència.
Jo, personalment, ja estic "enganxada"
i em sento una privilegiada per poder gaudir de moments indescriptibles
emocionalment com la baixada cap a la platja de Cadaqués pel mig d'aquell
carrer estret i pintoresc amb cases blanques a banda i banda adornades amb
buganvilles. Encara uns moments més per posar a punt les bicicletes, fer-nos
fotos i divertir-nos abans d'agafar el camí de tornada. Comencem el descens,
fàcil no és , així que em conformaré si arribem sans i estalvis. I amb la
vista clavada en el camí i les mans subjectant ben fort el manillar
perquè el desnivell i la tramuntana que bufa ho requereix, de mica en mica ens
acostem a la fí d'aquesta "aventura" que, com es de preveure, serà
una experiència més per recordar. Arribem a l'institut cansats, bruts, suats i
morts de gana però com diria Charles Dickens, "El hombre nunca sabe de lo
que es capaz hasta que lo intenta".
Sara Ferreira
Cafemn B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada