diumenge, 6 de gener de 2019

BTT Especial Cap de Creus

Dimarts 18 de desembre




El termòmetre marca 3º i tot apunta a que les baixes temperatures es mantindran. Són les 08:00 del matí i de mica en mica tots anem arribant a l'institut, uns amb les motxilles plenes de llibres i d'altres amb la motxilla plena d'il·lusions i bicicleta en mà. Cada sortida que fem és una caixa de sorpreses, sabem cap a on anirem però mai sabem què ens trobarem. Si més no, una experiència més sens dubte. Ara toca fer un repàs de tot el material , que no falti res dins la nostra motxilla, conscients de que un error aquí abaix es magnifica allà dalt. Ja és hora de la presentació de la ruta, en Ruben i en Xavi ens esperen amb mapa en mà per explicar-nos el recorregut, amb les seves variants, desnivells, punts d'aigua, quilòmetres e intensitat del recorregut, i les fotografies que ens mostren no són més que el preàmbul d’allò que ens trobarem. Un cop feta la presentació agafem les bicicletes i cap a la pista per escalfar i a les 08:40 sortim per lliure fins a la platja de Roses. Fem dos grups en funció del tipus de pujada  i del ritme, més ràpid o més lent. No cal que patim, tenim un bon equip de professors que cuiden de nosaltres i que ens acompanyaran en tot moment així que.....A PEDALAR!!!!! Em passen moltes coses pel cap mentre pujo, "faltarà molt per arribar?", "carai amb la punyetera pujadeta!!!" , "si us plau, si us plau, que no es punxi la roda", "m'estic pixant", però és curiós que en cap moment penso que millor hauria estat quedar-me a casa. Per fi arribem al cim, i amb la mar com a teló de fons, ens mirem els uns als altres amb aquest somriure de complicitat  i satisfets de nosaltres. Indescriptible aquest moment, tant a nivell personal com paisatgístic. A nivell personal ...."ho he aconseguit!!!" i a nivell paisatgístic...."entenc perfectament que la majoria de nosaltres ens haguem deixat seduir per aquesta terra!!!". Continuem fins a Portlligat, baixem fins a la platja i allà seiem per dinar i descansar conscients de que només hem fet la meitat del recorregut i mentrestant observo al voltant i la meva vista es recrea amb la diversitat geològica d'aquest indret, admirat, estimat i plasmat en imatges i en paraules dels nostres artistes empordanesos. No és només la practica d'un esport, és respirar aire pur, és fer salut, és descobrir el nostre patrimoni natural i cultural ple de senyals de trànsit d'altres èpoques. La barreja de natura i esport té això, acostuma a crear dependència.




Jo, personalment, ja estic "enganxada" i em sento una privilegiada per poder gaudir de moments indescriptibles emocionalment com la baixada cap a la platja de Cadaqués pel mig d'aquell carrer estret i pintoresc amb cases blanques a banda i banda adornades amb buganvilles. Encara uns moments més per posar a punt les bicicletes, fer-nos fotos i divertir-nos abans d'agafar el camí de tornada. Comencem el descens, fàcil no és , així que em conformaré si arribem sans i estalvis.  I amb la vista clavada en el camí i les mans subjectant ben fort el  manillar perquè el desnivell i la tramuntana que bufa ho requereix, de mica en mica ens acostem a la fí d'aquesta "aventura" que, com es de preveure, serà una experiència més per recordar. Arribem a l'institut cansats, bruts, suats i morts de gana però com diria Charles Dickens, "El hombre nunca sabe de lo que es capaz hasta que lo intenta".

Sara Ferreira
Cafemn B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada