divendres, 26 d’octubre del 2018

Travessa a peu 3 dies a l'Alta Garrotxa

Dimarts 23 octubre. Dia 1.

Jo personalment tenia molts nervis a l'autobus, pero quan vam arribar al punt d’inici de la ruta els nervis van anar augmentant encara més.


Al baixar del bus tenia molta fred, pero vam carregar les motxilles a l'esquena i vam començar a caminar, als 20 minuts de sortir vam fer la primera parada a Sadernes, i poc després vam deixar las motxilles i ens vam dirigir a la cova del bisbe, una part del grup va arribar a la cova sense cap tipus de problema però els altres ens vam perdre, ja que es va formar un tall al mig del grup, i per desgràcia no vam poder visitar la cova.
Quan vam baixar de la cova vam tornar a carregar les motxilles i ens vam dirigir a l’ermita de Sant Aniol, però abans vam fer 4 grups i dins dels 4 grups ens vam dividir en parelles per anar guiant durant la ruta. Vam atravesar les gorgues del riu, precioses.
Abans d'arribar a Sant Aniol em va donar un baixon emocional molt gran i al arribar a Sant Aniol em vaig començar a ofegar i a trobar molt malament. El grup menys unes poques persones van pujar al Salt del Brull, on alguns es van banyar al riu. Quan van arribar vam agafar aigua del propi riu, la vam potabilitzar i van tornar a sortir.
 Durant el trajecte jo estava molt dèbil tant animicament com físicament i nomes feia que queixarme i volia parar de caminar tota l'estona (des d'aquí vull donar gràcies a tots els profes per aguantarme durant la travessa) i vaig parar al final. Em vaig treure roba i vaig continuar pujant, quan els companys mes ràpids van arribar al coll de Talaixà on vam muntar el campament, no van dubtar ni un  segon en baixar a ajudar als que ens costava més. Sense cap tipus de dubte els companys son de 10 i ens hem unit molt en aquesta travessa les dues classes. 
Quan ja tots vam arribar al coll de Talaixà vam montar les tendes de campanya i, posteriorment ens van ensenyar com utilitzar correctament els fogonets per cuinar, un cop explicat, vam sopar i posteriorment vam fer el tencament de la ruta i ens vam anar a dormir.

Iker Contreras
Cafemn B




Dijous 25 octubre. Dia 3.


A la nit no vam dormir gens bé, feia moltissima fred i el terra estava tot mollat. Ens vam despertar
sobre les 7, i vam començar a esmorzar, fer les motxilles i a plegar les tendes.



A les 8:45 aproximadament vam sortir del campament fins a un lloc on ens esperava la furgoneta
d'assistència per deixar els fogonets, les tendes de campanya i la brossa, quan vam arribar
en Ruben ens diu que hem de creuar un riu que ens arriba fins als genolls, primer ningú s’ho creia
pero després quan vam començar a escoltar el soroll del riu i a veure’l ja ens ho vam creure.
Amb tota la fred que feia alguns van atravesarlo mollant-se fins els genolls però altres el van
travessar saltant per pedres i troncs. L’aigua estava congelada.


Després de creuar el riu, secar-nos i tot això vam començar a caminar. Vam fer 4 grups, i una parella
de cada grup anava guiant a tot el grup per un temps definit. Vam començar a caminar per el lloc amb
més punxes als arbres que havia vist mai, cada pas que feies, et punxaves. Després de tot aquest
camí vam fer una petita parada a una mena de casa, el primer lloc amb una mica de cobertura,
on ja vam poder-nos posar en contacte amb la familia. Ermita de Salarsa.



Vam estar relativament poc temps parats, vam agafar les motxilles i vam començar a anar cap al lloc
on dinaríem, ja van començar les pujades, després de tot aquest camí vam arribar a l'ermita de
Santa Maria. Allá vam poder omplir les ampolles d’aigua, dinar tranquil·lament, i mentalitzar-nos
de que ja ens quedava poc, però ens quedava lo més dur.



Al finalitzar el dinar, vam fer grups, i vam començar una pujada que jo la veia infinita, una pujada
molt dura, però finalment vam arribar a dalt. Per el camí vaig sentir algo de una finca amb toros
de Lidia, però jo no li vaig donar molta importància, després de un temps li vaig preguntar a l’Anna
i em va dir que passaríem per l’única finca de Catalunya amb toros de Lidia. Vam arribar a la finca,
amb molta por, però ja vam veure que el senyor de la finca ja ho tenia molt controlat i els apartava
del camí amb un 4X4.


Al sortir de la finca només ens quedava la última pujada i desprès la baixada cap al bus. Amb molt
d’esforç vam arribar al Coll de Bolós.


Allà només quedava la baixada cap al bus.




I finalment, vam arribar a l’autobús, tots junts. Gràcies a tots els companys per aquesta
experiència i als professors que es van acompanyar.



Chabier Ariño, CAFEMN B




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada